Una prospecció de present i futurs sobre els drets de la professió artística.
L’any 2016 va començar, d’una manera efectiva, la feina per aconseguir desenvolupar un Estatut de l’Artista, però cal recordar que el 2014, el CoNCA va publicar les 36 mesures per a la millora de la condició professional de l’artista i que, anteriorment, a Barcelona es va crear la PECA (Plataforma Estatal de Creadores y Artistas), que ja plantejava i reclamava la necessitat de crear un Estatut de l’Artista que fos equiparable als que ja existien en altres països d’Europa.
És una fita important: s’ha reconegut l’especificitat de la feina d’artista i la de les professions convergents
És pertinent remarcar que l’Estatut de l’Artista, com a tal, no existirà mai. El que tindrem
–i ja comencem a tenir– serà una sèrie de modificacions de lleis reguladores de les condicions laborals i de protecció social específiques per al sector artístic. “Estatut” és una mala traducció que es va fer d’“Status”…
Anècdota a part, és important assenyalar que des de la seva aprovació per unanimitat al Congrés dels Diputats el dia 28 de desembre de 2018 (irònic, oi?) s’han aconseguit una sèrie de mesures importantíssimes per al sector (intermitència, compatibilitat de la jubilació amb els rendiments provinents d’activitats artístiques i/o drets de propietat intel·lectual, alta a la Seguretat Social en períodes d’inactivitat, l’aprovació de la Llei d’ensenyaments artístics…). I el que és més important és que s’hagi reconegut l’especificitat de la feina d’artista i la de les professions convergents amb la feina d’artista, que són també necessàries per poder desenvolupar una activitat artística.
De cara al futur, què ens espera en perspectiva? Evidentment, queda feina per fer: la transició professional, el reconeixement de les malalties professionals específiques del sector, el reconeixement de les diferents categories professionals d’artista al Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, l’adaptació de l’impost de la renda a la realitat del sector… però podeu estar segurs que, des de l’AADPC i des de ConArte, seguirem treballant –amb la resta del sector– per aconseguir-les.
Aquest article forma part del dossier Entreacte 35 anys que reflexiona sobre el futur de les arts escèniques i audiovisuals.
