El sector de la cultura es mobilitza contra la invasió d’Ucraïna, en alguns casos amb espinosos vetos als artistes russos Auca#7
La trinxera cultural
De sobte tots els fantasmes d’Europa revifen amb la guerra de Putin. La invasió d’Ucraïna és una tragèdia insuportable que mobilitza consciències contra l’horror. El sempre vigent “No a la guerra” va tornar ahir a plaça Catalunya quasi vint anys després de la guerra d’Iraq. A la manifestació convocada per 300 entitats es van sentir les veus de Maria Arnal i Judit Neddermann, representants d’un sector cultural mobilitzat com és costum. A causa del conflicte bèl·lic, ahir el Festival de Peralada expulsava del seu programa l’actuació del Ballet del Teatre Mariinsky de Sant Peterburg. Segueixen un corrent internacional que exemplifica el comiat del director Valery Gergiev de les orquestres de Munic i Rotterdam per negar-se a condemnar la invasió. Són els vetos la solució?
Els tests i les olles
El sidral coincideix amb la presentació del cicle de música clàssica Barcelona Obertura, que compta amb la presència de diversos artistes russos. No actuarà al Liceu ja, per una retirada a temps, la soprano Anna Netrebko, pròxima al règim autoritari. També ho és el ballarí Sergei Polunin que, per a més inri, porta la cara de Putin tatuada al centre del pit i comparteix el seu ideari homòfob. Avui encara es poden comprar entrades per al seu espectacle al web de Balañà. El dilema no és fàcil, i no tots els casos són iguals. El tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí, ha demanat per carta als directors d’espais culturals públics que mantinguin a les seves programacions els artistes procedents de Rússia, “amb l’única exigència de compartir la condemna a la guerra i la defensa de la pau”. Però, i si no ho fan? A Moscou, un grup de patums culturals, entre ells Vladimir Urin, director del Teatre Boshoi, han signat un manifest que demana la fi de la guerra. Tants caps, tants barrets. Recordem, els artistes d’aquí viatjaven pel món mentre va durar la llarga dictadura, i Nuréiev va poder fer el salt als soviètics i exiliar-se de l’URSS aprofitant una actuació a París.
Contra la guerra, educació
Amb entrades exhaurides, diumenge marxa de la cartellera la peça El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai. Tant de bo torni al TNC, o tingui la llarga gira que es mereix. Oportuna reflexió sobre l’educació com a eina contra la barbàrie. Alberto Conejero i Xavier Bobés l’han clavat amb una mescla de narrativa testimonial i poètica dels petits objectes. La memòria reconstruïda del mestre republicà Antoni Benaiges, una vida segada per la brutalitat de la guerra. Una elegia contra la injustícia que, malauradament, no pot passar de moda. Tossuda la història.
El teatre de la família
També fins diumenge en el Tantarantana –en aquest cas sí que queden entrades– El desig del cor, text de Caryl Churchill dirigit amb solvència i lucidesa per Lucia Del Greco (atenció al nom, se’n parlarà). Un qüestionament radical del llenguatge escènic en el pla formal que interroga en el contingut la gran institució totalitària que és la família. Bucles, reiteració, estranyament; una senzilla escena entre pares i fills, amb presències correctores i absències implícites. L’argument esbossat s’estira com un xiclet quan el que de veritat importa és mostrar el rerefons, la no-lògica de tot plegat. Com ens eduquen i de quina forma ens ho pot explicar un muntatge teatral, amb totes les tares i limitacions possibles que surten a la llum.