Fou a l’Atenas clàssica que filosofia, polis (ciutat) i democràcia van néixer, posant fi a les societats orgàniques, aquelles que venien ordenades pel mite que les lleis dissociatives del logos van començar a desmuntar. En aquest context el teatre, de la tragèdia a la comèdia, va incorporar un factor essencial: el sentit tràgic de la vida i la dissecció irònica de la realitat quotidiana, fent així el vincle entre la vocació universal del coneixement i l’encarnació real de l’experiència humana. Que la filosofia i el teatre es busquin no té, per tant, res de nou.
La filosofia va establir les bases de la modernitat il·lustrada i el teatre (pensem, per exemple, en el Juli Cèsar de Shakespeare) va definir l’escena del poder modern. Avui que necessitem restituir el sentit de les paraules en un món que, perdut l’horitzó utòpic, malda en l’univers dels “fake news”, i en què l’allau d’informació es tradueix sovint en una gran confusió, és lògic que filosofia i teatre es tornin a interpel·lar. La filosofia necessita encarnar-se i el teatre, superat el mite de l’acció, necessita retrobar les paraules. L’abstracció i la representació s’agermanen en la creació de realitat, que com deia James G. Ballard és el paper que la creació artística té avui que estem submergits en un núvol de ficció.
Quan la filosofia i el teatre es busquen és que algunes mutacions de fons estan passant. Que no n’hi ha prou amb recrear-nos en els llocs comuns de la societat mediàtica sinó que cal identificar el que passa, des de la saviesa secular que adverteix que l’home de sempre i l’home nou son fets del mateix material. I és en aquest moment que La Maleta i la Perla 29 s’han trobat en la idea de crear un espai compartit en que pensament i creació teatral es trobin i es retroalimentin. Ho hem provat aquest any. I ho repetirem perquè l’experiència s’ho val.
