L’ofici de directora al nostres dies, una anàlisi de la Secretaria de Direcció de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya
El teatre és una de les formes més antigues d’expressió artística, i la direcció teatral també ho és; no obstant això, fins al segle XX l’escena catalana no va començar a veure l’aparició de directores de teatre. Malgrat els esforços que van fer, durant el segle XIX no van aconseguir grans resultats ni van tenir èxit en la seva dedicació, ja que van ser reprimides per la societat patriarcal d’aquella època. Però a partir de mitjan segle XX, les coses van canviar i les directores van començar a tenir més possibilitats de creació.
Aquestes dones pioneres són les que marquen un canvi en la història i deixen pas perquè altres dones ens plantegem accedir a una professió molt marcada i copada pels homes, que han pres les decisions durant molts anys.
Massa sovint hem estat jutjades o qualificades no com a professionals, sinó com a dones. És per això que treballem per superar aquests estereotips tan enquistats en la societat. Rols tan arrelats a la cultura pel fet que, fins fa molt poc, l’únic que vèiem en les propostes teatrals era un imaginari únicament masculí que feia només visible una part i, per tant, un pensament social més pobre.
Publicitat
Avui dia estem treballant per crear un teatre innovador i creatiu que encara és ignorat. Les dones tenim una forma de fer diferent, no només en el teatre sinó en tots els àmbits. Estem més predisposades a dirigir des d’una perspectiva més emocional i emotiva, centrada en els personatges i en les seves relacions. Nosaltres som més conscients de les relacions de poder i les desigualtats de gènere, així com de les oportunitats de donar veu a les dones i als grups minoritaris, la qual cosa és necessària si volem un teatre basat en la diversitat i en l’equitat per establir altres rols artístics i socials.
Hem lluitat, i no només per demostrar la nostra professionalitat sinó per demostrar que una dona també ho pot fer
No hem de perdre de vista quant de temps ens ha costat entrar al món laboral; primer, com a dones treballadores i, després, com a dones que ens hem volgut sentir realitzades triant feines que ens agraden. Hem lluitat, i no només per demostrar la nostra professionalitat sinó per demostrar que una dona també ho pot fer. I malgrat els comentaris que qüestionaven la nostra habilitat, hem demostrat que estem més que a l’alçada de poder dirigir grans produccions. I si bé no hem tingut les mateixes oportunitats, quan les hem tingut s’ha pogut veure i gaudir l’excel·lència i la qualitat del treball de les dones en aquest sector.
Moltes de nosaltres treballem en teatres experimentals o/i alternatius, i no tant en els grans teatres. Encara no en són prou, i cal promoure molt més els nostres treballs per tal de garantir la igualtat de gènere i augmentar la diversitat en el teatre.
Esmicolar la barrera
Cal fer un reconeixement especial a totes les dones valentes i capaces que lluiten per superar les dificultats en l’àmbit de la direcció d’escena i en qualsevol àmbit professional pel fet de ser dones. Una barrera que a poc a poc s’esmicola gràcies a la fortalesa de les dones que lluitem per fer el que ens agrada, superant les limitacions que ens han posat.
El sostre de vidre per a les dones directores de teatre a Catalunya va trencant-se a mesura que hi ha més directores que ens aixequem i ens atrevim a assumir aquest rol. Som unes quantes, i cada cop en som més, que portem a terme muntatges teatrals professionalment, perquè tenim molt a dir i a explicar a través de la nostra feina i de la nostra veu.
MÉS ARTICLES DEL ‘DOSSIER NOVES DIRECCIONS’ PUBLICAT A AL NÚMERO 220 D’ENTREACTE
