Maria Pujol Cortada, del col·lectiu NovaVeu es pregunta pel futur del públic teatral.
Al llarg de la història, les espectadores teatrals hem anat modificant les nostres posicions i accions dins els espectacles, surfejant entre la “passivitat” d’una platea convencional i la participació escènica immersiva. És un joc col·lectiu motivat per canvis socials i modes creatives. Un moviment despreocupat però conscient i logísticament reversible.
Si el planeta avança cap a l’abisme climàtic, podrem estudiar com el teatre canvia el món?
Igual com encurioseix el passat col·lectiu, ens resulta inevitable la teorització futura. Què veuríem obrint una finestra d’aquí a 35 estius? Si el planeta avança a igual velocitat cap a l’abisme climàtic… podrem continuar estudiant com el teatre canvia el món? O estarem presenciant com el món ens força a canviar a nosaltres? 35 anys no són suficients perquè l’evolució ens hagi deixat un planeta habitat només per individus de grans orelles per on perdre més calor corporal. Però, tot i això, podrem començar a veure els primers resultats de les nostres adaptacions obligades als canvis.
Dibuixem el panorama teatral de l’estiu del 2058. La proximitat física entre públic i intèrprets està totalment suprimida, ja que, el contacte, a 35 graus, no ve de gust a ningú. Els espectacles exteriors són tots programats en horaris exclusivament nocturns i s’estan començant a estudiar estratègies perquè les espectadores puguin gaudir d’una obra de teatre de carrer sense desfer-se. La hidratació s’ha convertit en una obligació ritualística, amb aturades programades durant les funcions perquè es puguin fer glopets d’aigua. Aturades en unes funcions cada vegada més curtes, conseqüents amb la pandèmia de dèficit d’atenció que colpejarà les generacions presents i futures. Obres de la durada d’un TikTok. A l’ombra, amb un ventall i una cantimplora d’aigua ben freda.
Mentre ens dirigim a aquest escenari anem veient com els teatres esdevenen un refugi climatitzat que abraça les espectadores de sempre i les que escapen del foc del carrer. Servint per descobrint-los nous mons a aquestes últimes, podem trobar un bri de llum enmig del desastre.
Aquest article forma part del dossier Entreacte 35 anys que reflexiona sobre el futur de les arts escèniques i audiovisuals.
