Com comences la teva professió de representant d’actors?
Bé, no va ser ben ve una decisió meva, més aviat , van ser els mateixos actors que m’ho van proposar. Per circumstàncies personals, estava molt a prop del món artístic, i tenia molts contactes.
Així doncs, els actors m’insistien que era el perfil ideal per fer de representant. I després d’una malaltia que em va obligar a quedar-me a casa per un temps, m’ho vaig pensar bé, i vaig dir que sí.
Vull també mostrar el meu agraïment al Walter García, per haver-me acompanyat en aquest camí. Ha passat de ser la “competència”, a ser un gran amic i assessor. Ha estat i és un gran suport.
Així doncs, el càsting te’l van fer ells en a tu?
Si. A partir de llavors vàrem formar un equip. Vam decidir tirar endavant tots junts. Vaig començar representant dos nois i dues noies. Actualment en porto sis: la Maria Molins, la Paula Vives, la Sara Diego, el Francesc Colomer, l’Isaac Alcayde i el Ferran Carvajal.
Principalment treballo per projectes de TV i cinema….tracto amb directors de càsting, productores, directors de cinema…
Representes a dos actors menors d’edat. Poses alguna condició?
I tant. Tinc molt clara la meva filosofia a l’hora de representar a dos actors menors d’edat. Primer de tot, està la seva formació, han de treure bones notes i així ho deixo clar als seus pares. Si surt algun càsting, ha de ser en cap de setmana, o quan han acabat el seu horari d’escola. M’ha costat acceptar aquest repte, penso que enfocar les carreres professionals d’uns adolescents, comporta una responsabilitat molt gran.
Quins són els criteris per decidir-te a representar a un actor?
Bé, d’entrada no n’agafo a més de 6. M’agrada tenir temps per tots, i fer-ho amb qualitat.
Actualment hi ha poca feina, i no puc arriscar-me a agafar actors novells que hagin acabat fa poc l’institut. Han de ser actors amb currículum. Han de ser actors de perfils diferents, que no entrin en competència entre ells.
Què vol dir representar a un actor amb qualitat?
Té molt de psicòleg. He de tenir temps per fer de mare, d’amiga, de germana… M’agrada reunir-los a tots, i fer treball d’equip. Fer una posada en comú d’allò que els preocupa, desbloquejar creences i intentar entre tots, formar una “família”. És un món molt deshumanitzat, i on es prioritza l’individu i la competència. Jo prefereixo més portar un equip més petit, però no perdre de vista els meus valors ètics i morals. En aquesta professió s’ha d’estar molt equilibrat interiorment per tal de sostenir amb dignitat tots els cops que et diuen que NO. Malauradament, hi ha més “nos” que “sis”…i molts cops, no té res a veure amb el talent de l’actor. Són variables que no depenen d’ells.
Intento trucar i fer un seguiment després del càsting, per tal d’assabentar-me de si el meu representat té alguna opció a obtenir al paper, i si és que no, amb molta cura, li transmeto a l’actor, amb els motius que m’han donat per a poder millorar.
També intento acompanyar-los sempre que puc als càstings de Madrid. Passo el text amb ells, i intento que es relaxin.
M’agrada basar la meva feina en les “3 potes”: tracte personalitzat, tenir sempre el factor humà coma criteri bàsic, i el treball en equip. Això m’ajuda a valorar quin és el moment vital de l’actor, i quins papers li poden escaure més.
Quin és el teu fort?
Bàsicament, em guio per la meva intuïció. És la base per actuar amb sentit comú i amb intel·ligència emocional.
Com veus actualment el sector?
Ufff, ha canviat molt des de que vaig començar ara fa 5 anys. Ha baixat el cost de tot un 50%. Abans ningú es basava en el conveni, ningú en parlava, més aviat, si ho feien, era per queixar-se del preu baix que tenia. Actualment, es treballa molts cops per sota del conveni.
Abans podies negociar, ara, et donen les condicions a priori, i si t’agrada bé, i si no també.
Ara per treballar a Madrid, valoren inclús si l’actor hi té residència, per estalviar-se costos.
Tots ens estem adaptant a les circumstàncies.
I com veus el futur?
A curt termini molt complicat viure d’aquesta professió. S’haurà de ser creatiu, innovador , no sé, ajuntar-se per formar una cooperativa, engegar produccions petites …s’haurà de ser més perseverant i menys ambiciós.
Potser ens havíem passat per l’altre cantó…
