Com es veuen a si mateixos els professionals “fora de focus”?
Senten que la seva feina està prou valorada? Donem veu a una petita representació d’aquests perfils polifacètics imprescindibles de l’ecosistema escènic.
Arnau Vinós
Actor a Foradelugar, productor a Eléctrico 28 i producció i professionals a Mostra Igualada
“La producció té tantes definicions com necessitats té el projecte. Percebo que cada cop hi ha més consciència d’aquesta figura. Quan has fet bé la feina des d’oficina, la gira i els bolos van rodats i és més fàcil provocar-ho si abans has viscut l’ofici. Les noves promocions –formades, per exemple, al grau d’Indústries Culturals i especialitzades en producció, gestió o comunicació– tenen necessitat de provar moltes coses. Tenir múltiples barrets és molt enriquidor, però també potencia la precarietat i dificulta fidelitzar-los amb més responsabilitat”.
Marta Riera
Producció, distribució i comunicació (Guillem Albà, Teatre de l’Aurora, Cultura i Conflicte)
“Treballo com a representant de companyies i, tot i ser freelance, mantinc projectes estables. Soc part de diferents equips des de l’estratègia de la creació fins a com es desenvolupa la producció i el recorregut que tindrà a posteriori. Per a mi li dona més coherència i millor viabilitat. Portar tants barrets em permet relacionar diverses companyies i entorns d’arts escèniques. Parlant amb la mateixa persona per projectes diferents puc establir-hi una relació de confiança. Em sento com un element d’articulació entre companyies i espais programadors”.
Jaume Nieto
Productor i distribuïdor (Imaginart i Teatro do Mar)
“Per a mi la paraula clau és mediació. És important explicar i saber escoltar per ser capaços d’avaluar el detall de les coses. També és fonamental trobar la motivació i entestar-te per fer realitat un projecte. A vegades sembla molt difícil o impossible, però si tens una intuïció i vas resolent els diferents reptes ho aconseguiràs. Cal saber que fas equip amb qui ho aixeques i tenir clar per què ho fas i què generarà. Quan una col•laboració surt bé i et demanen una altra proposta és meravellós, l’èxit més gran que hi pot haver”.
Rubén Garcia
Comunicació i producció (Espai Texas, Barc Coop, Teatre Barcelona)
“Comunicació, premsa, publicitat, producció… Porto molts barrets i m’omple molt. Quan treballes per a tu mateix t’involucres de forma diferent. Té avantatges, com la llibertat, però també ets molt esclau dels horaris, més enllà que el sector cultural sol ser bastant precari. La figura d’una persona que gestiona la comunicació, contacta amb els mitjans i planifica una bona campanya de publicitat ha anat cobrant importància. Cal reivindicar encara les professions de darrere els escenaris i sense les quals no hi hauria teatres, festivals, concerts…”
Fani Benages
Distribuïdora (Moveo, Crea Moviment, Elelei, DuKtO)
“Sempre m’he sentit més manager, però en anglès té més connotacions i aquí es tendeix a dir distribuïdora. Al final ets una comercial d’artistes. M’he anat diversificant en funció de la demanda. Ara estic especialitzada en la difusió, promoció i venda d’espectacles de dansa i moviment. És una professió dura i delicada en què has d’implicar-te molt. De cos a cos amb l’artista i les seves expectatives. I molt intangible, vens cultura. Fas feina de formigueta amb moltes estratègies, mails, presència a fires i festivals, viatges… Amb els anys has llaurat molt i és un valor afegit”.
Elena Blanco
Distribuïdora a Magnètica Management (Velvet Events, Carles Sans)
“Els distribuïdors són una peça clau perquè els espectacles continuïn tenint vida més enllà de les temporades a Barcelona. Només pots establir una relació de confiança amb productors amb qui fa molt que treballes i entens el seu perfil. La qualitat artística s’ha d’equilibrar amb les condicions econòmiques i l’adaptabilitat a les gires i els espais teatrals. A vegades les expectatives dels productors estan molt per sobre del que les creacions poden oferir i el sector pot absorbir. Hi ha molta competència, i els dies de programació són els que són“.
Aina Baig
Programadora (directora dels equipaments escènics de Figueres)
“La feina de programació està força amagada. La gent la veu de forma conjunta, però algú la pensa per als diferents públics, buscant la varietat i que arribi a tothom. Els qui treballem per a l’Administració pública dediquem a la programació artística un percentatge molt inferior al que voldríem. El dia a dia passa per la feina més burocràtica i la gestió d’ús del mateix equipament amb els festivals de finals de curs dels centres educatius, l’activitat de les entitats de la ciutat i tants altres extres. I després hi ha els recursos… Cada teatre és un món!”
Amaranta Gibert
Programadora (directora del teatre de Lloret de Mar)
“El públic teatral és molt teatrero, però ens costa arribar més enllà. La feina de creació que fan les companyies no es valora prou. Hi ha propostes que et sap greu que no les pugui veure molta més gent. La burocràcia se’ns menja. Tinc la sensació que la Llei de contractes del sector públic no va pensar mai en la cultura i ho dificulta encara molt més. És una lluita molt solitària i desgastant. Però no vull donar un missatge negatiu, podem canviar-ho si programadors i companyies parlem. No podem fer el debat i la revolució de forma individual”.
Llegeix l’altra part del reportatge a:
