Diumenge va concloure la darrera edició, i ja van sis, de la Fira de Teatre de Centre Penitenciari de Lledoners, una activitat que ha estat possible gràcies a la coordinació de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i vuit companyies de teatre vinculades que han participat desinteressadament.
L’activitat intenta apropar el món de les arts escèniques a un col·lectiu amb dificultat d’accés a la cultura, a més de fer visible la seva situació a la resta de la societat. Les representacions de les vuit obres es van acompanyar d’un seguit de col·loquis on els interns van conversar amb les companyies per tal de reflexionar sobre el contingut de les obres.
Us deixem una recopilació d’imatges de les diferents obres presentades així com la crònica de l’espectacle inaugural de la fira a càrrec del grup de teatre del centre de Lledoners.
Alguns dels assistents a l’acte inaugural, entre d’altres, Carles Flavià, Pep Molina, Martín Curletto i Manel Pousa, el pare Manel.
ELS ESPECTACLES I LES COMPANYIES
Imatge d’Ànima de Laudelí Arnau.
El cargol de Guy Foissy (Companyia Jules & Jim).
Achicorias (Companyia La Còsmica).
La revolución de los buenos (Companyia Teatre de Mercat).
Cendres (Companyia Abredecabra).
Locus Amoenus (Companyia A Tres Bandes).
Fam de llibertat (Companyia Blanc i Negre)
| …I UNA ALTRA COMPANYIA |
|
Hi havia nervis, però també il·lusió. Molta. Eren els moments previs a la inauguració de la 6ª Fira de Teatre al Centre Penitenciari de Lledoners (Bages), el 3 d’octubre passat, i el grup de teatre de la presó anava a estrenar l’espectacle musical en què treballava des de feia set mesos. Mentre la sala d’actes del centre anava omplint-se, a poc a poc, els actors entraven i sortien de l’escenari, seien a les primeres files i saltaven de la cadira per tornar a desaparèixer entre bambolines. El moviment era constant. Alguns saludaven agraïts Carles Flavià, Pep Molina, Martín Curletto o Manel Pousa, el pare Manel, quatre dels convidats de fora, i potser els demanaven consell per sortir a escena relaxats. Segurament, abans que la sala obrís les portes havien escalfat la veu i, formant un cercle, agafats pels braços, s’havien desitjat molta merda. Quan va acabar la funció, tot eren somriures, alleujament. La representació va ser rebuda amb entusiasme pel públic i per la gent de Quim Borrell, el formador que, des de la presó, va despertar als intèrprets l’amor pel teatre. Més d’un confessava que voldria repetir l’experiència a l’exterior, en un teatre de debò. Somnis en veu alta. A jutjar pels aplaudiments dels companys de reclusió, però, no és un somni preveure que per a l’edició de l’any vinent el Grup de Teatre Lledoners comptarà amb més membres, esperonats per l’èxit de la funció. L’AADPC, com sempre, estarà al seu costat per mostrar-los que el teatre és sinònim de llibertat. Carme Tierz |
