El crític Enric Llovet signava Marco Polo per no militar a tots dos costats de la trinxera.
flashback
Ara que es compleixen cent anys de la guerra del 14, pocs es recorden de Caramanchel. Aquest sí que era un tipus feroç, gairebé tan feroç com l’ivista Montoro i l’españolizador Wert junts, amb Rajoy al capdavant. Es menjava crus els comediants que no estaven a l’altura, es diguessin com es diguessin.
“Anna, que no t’entenen!”. Anna Balletbò estava espantada. Havia començat a explicar als soldats, primer en anglès i després xampurrejant l’alemany, que aquelles pells que havien trobat amagades darrere les parets del seu compartiment no eren d’elles.
En els irrecuperables anys 70 vam poder veure una Christa Leem, musculosa i blanca com la cortina d’un menjador de pobres (cursives propietat intel·lectual de MTVO), que per indicació de Joan Brossa amagava asos de bastos entre les poques robes que lluïa sobre l’escenari, tot un símbol del deshabillé econòmic i social que registrava la societat del seu voltant.