Marcos Abranches

Noves mirades per a les arts escèniques.

El mes de juny passat, el Centre Dramàtic Nacional (CDN) va programar per tercera temporada consecutiva el cicle “Una mirada diferente. Desde lo raro” (estranyament, en la nova programació 2015-2016 del CDN no sembla que hi surti). Es tracta d’un espai que acull creadors discapacitats (o més aviat amb capacitats diferents). Són unes jornades emocionants, que cada any cobren més rellevància i significat; una finestra que ens obre a un món d’expressivitats diverses que formen part de la nostra societat i que, malgrat això, resulten gairebé invisibles.

Els creadors amb capacitats diferents són nombrosos i vibrants, alguns de l’àmbit nacional treballen des dels noranta. Com els valencians MoMeNTS ArT; o El Grito, integrat per actors sords que ofereixen representacions en llenguatge de signes, amb subtítols; o els madrilenys El Tinglao.

De l’escena internacional vam poder veure al CDN l’impressionant treball sobre Francis Bacon de Marcos Abranches, un ballarí que pateix paràlisi cerebral (no us perdeu el seu web). I des d’Escòcia, el reconegut director, autor i actor Robert Softley hi va portar el seu monòleg autobiogràfic If these spasm could speak.

Softley és un dels activistes més enèrgics del seu país en la lluita pels drets de les persones amb discapacitat i per la necessitat d’abatre prejudicis a través de l’art. Lidera els programes Agent for Chante i Flip-Artists-Disability Equality in the Arts, una iniciativa del Teatre Nacional d’Escòcia, el Conservatori Reial d’Escòcia i la Federació Escocesa de Teatre per impulsar la feina dels nous creadors emergents amb discapacitat al país.

Queda molt per fer perquè l’art en persones amb discapacitat sigui considerat una cosa natural i habitual als escenaris, encara que calguin adaptacions. L’aposta del CDN és necessària. The British Council ha posat en marxa el web http://www.disabilityartsinternational.org, un programa europeu que vol ser pont entre companyies amb expressivitats diverses i promotors. I caldrien més, moltes més iniciatives nacionals i internacionals que promoguessin aquests artistes sense por.

Compartir.

Sobre l’autor

Deixa una resposta