La Casona, 35 anys formant intèrprets.

El 7 de gener de 1980 obria al barri de Sants una escola pionera en la formació d’intèrprets. El seu tret més característic és l’aposta per l’ensenyament posat en relació amb la investigació, sempre partint de la particularitat de la metodologia emprada, el mètode de les accions físiques de Stanislavski. Coincidint amb el seu 35è aniversari, La Casona estrenarà a partir de setembre titulació oficial reglada equiparable a un cicle superior de formació professional avalat pel departament d’educació. Parlem amb Fernando Griffell, fundador i director, de la història del centre. Loreto Martínez, gerent, ens dóna les claus tècniques de la nova titulació.

Fernando, comencem pel principi
La Casona neix quan arribo a Barcelona a finals dels setanta. En realitat venia per fer una gira de dos mesos però aquí em vaig quedar. En aquell moment no hi havia professors particulars d’interpretació d’estil argentí i l’afer al principi va tenir molt d’èxit: va arribar el moment que tenia 60 alumnes. Jo venia de Buenos Aires i allà codirigia La Casona de San Telmo. Llavors agafo el nom i amb la idea de proporcionar als alumnes un espai integral de formació vaig crear l’escola.

Quines altres particularitats presenta La Casona des del principi?
En el moment de la creació en el meu cap hi havia la idea d’escola i al mateix temps de centre d’investigació teatral, tret que hem mantingut durant molts anys i encara ara ho continuem fent d’una manera diferent. I, a més, tot això anava vinculat a una sala d’exhibició, un projecte que va estar en marxa als anys 90, moment d’eclosió de les sales alternatives. En tant que espai d’exhibició La Casona va fundar la Coordinadora Nacional de Sales Alternatives i ADETCA, l’associació d’empreses de teatre de Catalunya.

La sala, però, va haver de tancar.
Sí, tanquem l’any 96 perquè era un projecte molt complicat de mantenir. No vam tenir mai cap tipus d’ajuda institucional perquè llavors no s’entenia el concepte de sala alternativa, només ajudaven els teatres d’una determinada mida, i nosaltres no arribàvem. En tot cas, paral·lelament a la sala alternativa, sempre anàvem portant l’escola i la part d’investigació. Quan parlem de la part d’investigació ens referim a dues fases: la primera etapa és una investigació a l’antiga, una investigació on els resultats no es mostren, una etapa que jo esgoto al 86. Després, la segona fase, comencem a investigar per mostrar. És en aquell moment que apareixen una sèrie d’espectacles, uns 15 o 20 en total, alguns d’ells amb certa ressonància mediàtica.

Actualment, La Casona continua muntant espectacles?
El mes de gener estrenarem obra al Versus Teatre, Dani i Roberta. És l’estrena oficial tot i que ja hem fet algun bolo. Sempre hem mantingut la producció d’espectacles, el que passa és que entre 2003 i 2010 una malaltia molt greu em va impedir l’activitat de direcció. Ara que he superat el trasplantament de pulmó reprenc la direcció d’espectacles i es pot dir que Dani i Roberta serà el primer espectacle de la meva segona vida.

Respecte de metodologia, què és el que fa diferent a La Casona?
Nosaltres tenim dues diferències substancials. La primera és el mètode de treball. Treballem el mètode de les accions físiques de Konstantín Stanisvlasky. Som l’única escola de tot l’Estat espanyol que assumeix la tècnica com a pròpia. Per això quan parlo d’investigació justament del que es tracta és de les accions físiques aplicades a la posada en escena.

Com és la seva aplicació?
És un mètode que requereix feina i un entrenament molt especial per als actors. El mètode de les accions físiques col·loca la paraula al mateix nivell que l’acció. Si partim que el llenguatge de l’autor és el text, llavors la pregunta que jo faig és: quin és el llenguatge de l’actor? El llenguatge de l’actor és l’acció. I és aquí on nosaltres ens posicionem. És aquesta la gran revolució que Stanislavski genera quatre anys abans de morir, la veritable herència que ens deixa. Tu pots estar dient-li a una dona “t’estimo” mentre li fas petons, o tu pot dir-li “t’estimo” igual mentre l’esbudelles. Canvies l’acció i és un altre “t’estimo”. Quan un està construint un personatge escull accions que defineixen al personatge, el seu caràcter, les seves intencions.

I el segon tret distintiu?
És l’aplicació d’aquest mètode, el que distingeix La Casona d’altres escoles. Per a nosaltres l’actor és un creador, el seu treball hi compta. Hi ha molts actors que afirmen que la interpretació és un ofici. D’acord, ho és, però també pot ser un acte creatiu si l’actor és un creador, en igualtat de condicions amb el director. No hi ha cosa que més mal faci al teatre que quan el director hi apareix amb tot escrit, indica per on s’entra, com es diu i per on s’ha de sortir. Cal deixar a l’actor crear, perquè l’actor és un creador com ho és un músic o un pintor, amb la diferència que l’actor és creador i instrument de la creació al mateix temps. Hi ha gent que es conforma dient bé un text i que el públic aplaudeixi. En canvi hi ha d’altres que agafen el sentit, entenen com funciona, comprenen que l’actor és un constructor.

És un mètode que exigeix més implicació.
Hi ha una cosa que jo els dic als actors sempre que comencen: per a un intèrpret és important decidir, ser capaç de decidir, la decisió està molt vinculada a la creació. Quan l’actor no decideix obeeix. Llavors el primer que li diem a l’alumne és que ha de capacitar-se, ha d’acostumar-se, ha de generar una resposta automàtica en el seu treball i ha de ser capaç de decidir. No s’ha de fer el Hamlet com l’hem vist fer a Laurence Olivier o a Lluís Homar. El que és important és que el Hamlet que faci cada actor porti el seu segell, perquè dir bé el paper el pot dir tothom: locutors, mestres, polítics, el tema és interpretar-lo, sentir-lo. Sentir és molt important per a La Casona, la vivència escènica és la nostra recerca.

Com es distingeix un actor que ha passat per La Casona?
Un famós director català va fer, fa molts anys, un càsting. Va parlar amb els actors, va extreure les seves conclusions i va escollir. Als dos o tres dies vaig trobar al director i em va dir: “l’altre dia vaig tenir al càsting a un alumne teu”. Jo li vaig demanar qui era i em va dir que no ho recordada. Aleshores li vaig demanar com sabia que era alumne de La Casona, i em va respondre “perquè pensava”. D’això es tracta, de pensar. L’actor pensava en el seu personatge, assumia la responsabilitat de crear sobre el que li estaven demanant.

 

EL FUTUR DE LA CASONA: NOVA TITULACIÓ OFICIAL

Des de l’any 1999 l’ACET (Associació Catalana d’Escoles de Teatre), entitat que va fundar La Casona junt amb altres centres de formació, reclamava una titulació oficial reconeguda pel Departament d’Ensenyament que complementés els seus estudis. Loreto Martínez, gerent de La Casona, ens ho explica: avui en dia la qu
antitat d’actors que ingressen a escoles privades com la nostra és molt superior al nombre d’alumnes de l’Institut del Teatre. Era de justícia que tots aquests alumnes poguessin comptar amb un reconeixement acadèmic oficial.
La nova titulació que començarà a impartir-se a les escoles de teatre tindrà equivalència a un cicle formatiu de grau superior. Podran accedir-hi, per tant, alumnes amb batxillerat o equivalent amb més de 18 anys després de passar per una prova d’aptituds.

Però què canviarà respecte dels cursos que s’havien impartint fins al moment? Són dos anys i 2000 hores de formació, aclareix Loreto Martínez. Nosaltres fins ara teníem un curs de formació integral que comprenia 4 hores de classe diària, ara amb el nou programa passem a fer-ne 6. El currículum de la nova titulació s’ha creat en col·laboració entre Ensenyament i l’ACET i de moment s’impartirà només a Catalunya, tot i que la idea és homologar a la llarga aquest tipus de formació a escala estatal. Hem tractat de cobrir un buit legal en educació d’arts escèniques. Hem partit de l’elaboració d’una qualificació professional primer estudiant com estava el mercat, quines eren les necessitats de la professió, a partir d’aquí s’ha elaborat el decret amb totes les necessitats de formació. Ha estat un treball complicat de molts anys. La nova titulació s’impartirà de moment a tres escoles privades de Catalunya, que unifiquen continguts però no metodologia, amb la qual cosa cada un dels centres formatius podrà continuar desenvolupant la seva personalitat pròpia dins d’un marc de treball reglat.

Compartir.

Sobre l’autor

Treballar la cultura, fer visible el món amb l'objectiu de millorar-lo. Tota la resta és folklore. Director d'Entreacte, entre moltes altres coses.

Deixa una resposta