“La nostàlgia és un error” (hi ha un llibre prou recomanable que té aquest títol),…
Autor: Eladio Gutiérrez
El dia 11 d’octubre se celebren 50 anys dels fets
Recordem la història de l’incendi que va destruir els estudis de cinema Orphea.
Era maig de 1982 quan Félix de Azúa va detectar que Barcelona era el Titanic.
Després de tanta comèdia electoral (la podem donar per acabada?), per a altres vegades, convé…
Quan a la Garbo li demanaven si preferia el cine o el teatre, contestava que tant li era.
D’Aristòtil vam aprendre que el teatre serveix per purificar les passions.
El crític Enric Llovet signava Marco Polo per no militar a tots dos costats de la trinxera.
Ara que es compleixen cent anys de la guerra del 14, pocs es recorden de Caramanchel. Aquest sí que era un tipus feroç, gairebé tan feroç com l’ivista Montoro i l’españolizador Wert junts, amb Rajoy al capdavant. Es menjava crus els comediants que no estaven a l’altura, es diguessin com es diguessin.
En els irrecuperables anys 70 vam poder veure una Christa Leem, musculosa i blanca com la cortina d’un menjador de pobres (cursives propietat intel·lectual de MTVO), que per indicació de Joan Brossa amagava asos de bastos entre les poques robes que lluïa sobre l’escenari, tot un símbol del deshabillé econòmic i social que registrava la societat del seu voltant.