Després de 38 anys com a sala referent del teatre familiar, el Jove Teatre Regina tanca les portes ofegat per la venda de l’edifici. L’Agustina Solé i la Mariona Campos, de la companyia La Trepa, ens parlen de l’adeu forçat i de la urgència de protegir els espais que formen els espectadors del demà.
Trobareu un nou “aixopluc” per a La Trepa o el projecte s’haurà de reinventar?
Mariona Campos (MC): Des que vam saber que no se’ns renovava el contracte que busquem un lloc on sigui viable continuar amb el mateix projecte artístic i de valor del qual som el motor creatiu. A curt termini la cosa està molt complicada. Seguim lluitant perquè el Regina pugui renéixer. La creació i els espectacles els tenim i, per sort, podem reconnectar amb els nostres orígens de companyia, que són furgoneta i bolo.
El teatre infantil té el reconeixement que mereix o el vostre tancament demostra el contrari?
Agustina Solé (AS): Els espectacles familiars en general segueixen “relegats” als espais buits de programacions, als diumenges al matí, amb els recursos justos i sense fer gaire soroll. Han millorat algunes coses, han sorgit projectes germans del Regina amb el mateix objectiu, però mai s’han posat en valor els espais que es dediquen en cos i ànima al teatre familiar.
Com es mantindrà aquesta pedrera de públic sense espais exclusius per al teatre infantil?
MC: Aquesta pregunta potser hauríem de fer-la també a les institucions i al sector. L’exhibició de teatre familiar amb mirada empresarial és deficitària. T’hi dediques si hi creus, si les ajudes existeixen, i et valoren pel que ets i representes. Si anem perdent espais que hi apostin fermament de manera continuada, senzillament perdem la força del motor que “genera públics” de debò. Per sort, el teatre familiar està en un moment de creació i producció fantàstic, amb molta salut per endavant.
Què cal canviar als mitjans per donar veu continuada a projectes sense pressupostos milionaris?
AS: L’any 1988, mentre inauguràvem el Regina, va sortir una notícia en un diari que es titulava “Es perd un teatre a Barcelona. El Regina es dedicarà al teatre infantil”. Aquesta era la premissa de la qual partíem. Després de 38 anys podem dir que la situació ha millorat. Potser el problema és que tot és una visió entre adults deixant la mirada de l’infant a part.
