Després del cúmul de reaccions que va despertar el conegut com Cas Llibert (la denúncia de l’actriu Gemma Brió sobre les condicions insostenibles que pateixen les companyies independents), és ara l’Agrupación Señor Serrano qui posa el dit a la nafra de la precarietat econòmica del sector.
En un punyent escrit publicat al seu blog, la companyia que dirigeix Àlex Serrano denuncia les condicions econòmiques que proposen molts teatres i festivals del nostre panorama, molts d’ells amb finançament públic: són una vergonya i destrueixen la possibilitat de tenir un teixit teatral professional, escriu.
Serrano posa exemples d’explotació d’espectacles en l’actual marc, aportant xifres per tal de demostrar que les actuals condicions econòmiques a les que han de fer front les companyies no són viables: la majoria de programadors han deixat de pagar caixets o d’assegurar un mínim diari, assegura, substituint-lo per un sistema de taquillatge que és sens dubte un abús.
Aquesta estratègia suïcida, segons la qualifica, impedeix completament que una companyia pugui sobreviure més enllà d’una empenta inicial de dos o tres anys, per acabar afegint que no anem de rebels ni de radicals, som només un grup de professionals preocupats per la deriva que està prenent el panorama de la programació teatral.
Agrupación Señor Serrano acaba de passejar el seu darrer espectacle A House in Asia per alguns dels més importants festivals catalans com ara el Grec o el TNT de Terrassa, on ha rebut nombrosos elogis de la crítica i han penjat el cartell d’entrades exhaurides. Es preveuen noves funcions de l’espectacle aquesta temporada a la Seca-Brossa.
