Del 23 al 26 d’abril a Olot, el festival programa una caminada performativa de tres hores, el retorn de Mal Pelo i una recuperació d’Àngels Margarit
El Sismògraf 2026 posa el focus en una acció tan quotidiana com carregada de significat: caminar. La divuitena edició del festival d’arts vives d’Olot, que se celebrarà del 23 al 26 d’abril i tindrà un pròleg amb Sismodansa els dies 18 i 19. La cita estructura la programació al voltant de dos eixos —benestar i caminar— i torna a desplegar propostes pensades per relacionar cos, paisatge i comunitat.
La directora Tena Busquets defensa el tema d’enguany com una manera de reunir experiència i presència: “Compartir un espai-temps movent el cos”. Aquesta idea travessa una programació que no només convoca el públic a veure espectacles, sinó a desplaçar-se i habitar Olot i el seu entorn natural com si fossin un escenari expandit: espais urbans, parcs i recorreguts que es transformen en dispositius artístics.
Caminar com a dispositiu escènic
L’eix del caminar té com a peça central Nomadics, de la companyia belga Voetvolk: una proposta que comença amb una caminada performativa de tres hores i culmina amb l’espectacle, de manera que el desplaçament del públic forma part del dispositiu.
El Sismògraf també desplega itineraris que converteixen el trajecte en una seqüència d’intervencions. La Passejada vora riu recorre els marges del Fluvià i el Parc de Pedra Tosca a través d’accions d’arts vives situades en punts concrets del camí. I en clau de circ contemporani, Le lichen prend racine comme Rosa prend le bus, de la Compagnie d’iElles, planteja una creació site-specific que travessa Olot amb escenes performatives.
Altres propostes posen el caminar a prova com a exercici de concentració o de percepció: Care to Carry, de Nick Steur, planteja una caminada performativa en què els participants aprenen a portar una pedra al cap, i la instal·lació Oasi, d’Irene Vicente Salas, proposa un espai de pausa i contemplació per rebaixar el ritme del festival.
Benestar: una idea a contrapel
L’altre gran eix del Sismògraf, el benestar, es formula com una invitació a repensar el concepte més enllà del discurs fàcil, lligant-lo a la cura del cos, la relació amb els altres i la consciència del moviment. En aquest marc s’hi inscriuen Mira, de la Companyia Eva Durban, una proposta intergeneracional sobre la mirada, i Vortex, de Humanhood, que converteix l’escenari en una experiència física i immersiva.
També hi destaquen en clau de caps de cartell WE. Nosaltres i el temps, la nova creació de Mal Pelo, que combina moviment i paraula per reflexionar sobre identitat i generacions, i la recuperació d’una peça de dansa d’Àngels Margarit, que reforça el fil conductor d’una edició que posa el cos al centre per habitar el territori.
Explosió de moviment
Més enllà d’aquests eixos, el Sismògraf amplia el mapa amb propostes que tensen el cos i obren formats: bang bang, de Manuel Roque, posa el focus en la resistència física; Aleta, de la Cia. Marc Fernández, revisita l’imaginari casteller des de la dansa contemporània; i CLAM, de la Cia. Fèmut, porta el circ a una combinació d’equilibris acrobàtics, verticalitat de perxa i cultura popular.
La programació es completa amb instal·lacions i accions participatives com Mapa Brut, de Maria Camila Sanjinés, que convida el públic a construir una cartografia d’Olot amb fang; Lady Garden, de Miss High Leg Kick, inspirada en l’ikebana japonès; Quan ja no existeixin els humans, instal·lació de Manel Quintana i Flowers by Bornay sobre una vida posthumana; i Granotes al cel, aigua a la terra! Rituals i danses de la pluja, amb què Banda Esfèrica activa un ritual col·lectiu a través de la dansa i l’espai sonor.
Sant Jordi balla i un final al Parc Nou
Coincidint amb Sant Jordi, el Sismògraf activa Sant Jordi Balla a la Biblioteca Marià Vayreda, amb una Visita Ballada amb Toni Jodar i l’obertura de La lleixa de la dansa, un espai dedicat a llibres de dansa que vol connectar lectura i moviment. El festival culminarà amb Parc Nou en Moviment, la matinal de diumenge al Parc Nou d’Olot, amb diverses peces repartides entre el jardí botànic, els arbres centenaris i l’estanyol, una de les cites més concorregudes de cada edició.
En paral·lel, el Sismògraf reforça els itineraris per orientar el públic —des d’un recorregut d’iniciació fins a un d’intensiu— i manté mesures d’accessibilitat amb informació detallada per proposta, espais de descans i recursos com motxilles vibratòries. En una edició que posa el caminar al centre, el festival proposa una experiència que no separa veure i fer: mirar com a forma de moure’s, i moure’s com a manera de pensar.
