La generació nascuda als noranta, situada a la frontera entre els millennials (Generació Y) i la Generació Z, ha viscut una transició tecnològica singular: la infància en un entorn encara analògic i l’adolescència marcada per la irrupció d’Internet, els telèfons intel·ligents, les xarxes socials i, més recentment, la intel·ligència artificial (IA).
Aquesta condició híbrida els converteix en un col·lectiu clau dins del mercat laboral i cultural actual, amb oportunitats i reptes que cal analitzar tant des de la perspectiva creativa com des de l’àmbit jurídic i social.
La IA i la cultura: reptes jurídics emergents. Els nous canals de difusió cultural (xarxes socials) i la IA estan transformant els processos creatius. Un informe de la Generalitat de Catalunya (La intel·ligència artificial aplicada als processos creatius, maig 2025) subratlla que la IA qüestiona la base del procés de creació i el paper dels humans, generant noves formes d’expressió i redefinint la funció dels creadors. El document compara regulacions europees i internacionals per identificar els punts crítics i com s’hi està responent normativament (Informe complet, Generalitat de Catalunya).
En el mateix sentit, un estudi encarregat pel Parlament europeu (publicat aquest mes de juliol de 2025) i elaborat pel professor Nicola Lucchi (Generative AI and Copyright. Training, Creation, Regulation) confirma que la batalla pels drets en l’era digital és oberta. L’informe conclou que el model europeu actual d’“opt-out” és insuficient i injust, i proposa passar a un sistema d’“opt-in” que exigeixi autorització explícita dels autors. La finalitat és assegurar transparència, justícia i seguretat jurídica davant l’expansió de la IA generativa (Estudi complet, Parlament Europeu).
En conseqüència, els drets d’autor, encara vigents i imprescindibles, afronten una revisió profunda per garantir que la creació artística continuï essent una activitat viable i remunerada.
Precarietat laboral i noves polítiques públiques. A més dels reptes digitals, la generació del 90 pateix la precarietat estructural del mercat de treball. Fins fa poc, les polítiques públiques d’ajuts no estaven pensades específicament per a aquest col·lectiu. No obstant això, s’hi han introduït noves mesures:
• Subsidi per esgotament de la prestació contributiva d’atur: per primera vegada s’inclouen els menors de 45 anys que hagin esgotat la prestació contributiva, sempre que compleixin els requisits establerts pel SEPE (informació completa, SEPE).
• Ajuts al lloguer: la Generalitat de Catalunya ofereix subvencions al pagament del lloguer o de la cessió d’habitatge/habitació per a persones de fins a 35 anys en situació de risc d’exclusió social.
• Programa Cultura Jove (ICEC): ajuts per reduir el cost d’entrades a espectacles (teatre, música, circ, festivals, dansa) per a joves de 18 a 30 anys. Els nascuts el 1995 encara en poden gaudir fins a l’1 de desembre de 2025.
• Bo Cultural Jove (Ministeri de Cultura, 2026): destinat als joves que compleixin 18 anys (nascuts el 2008). Manté l’ajut de 400 euros per beneficiari, però amplia les despeses subvencionables a instruments i materials artístics, així com a cursos i tallers de formació cultural, presencials o en línia. També es planteja millorar-ne l’accessibilitat entre col·lectius vulnerables. La reforma requerirà modificar el Reial decret 191/2023.
La generació del 90 encarna una doble condició: són nadius híbrids digitals i alhora un col·lectiu marcat per la incertesa laboral. Els reptes que afronten exigeixen respostes jurídiques i polítiques específiques.
