Close Menu
    Auca

    10 documentals per aplacar el mono de teatre

    Manuel Pérez i MuñozPer Actualitzat:No hi ha comentaris5 Minuts de lectura
    'Flor de nit' © Dagoll Dagom

    Si esteu tips de regirar els menús de Netflix sense fer diana, proveu sort amb aquestes finestres de guàrdia que mostren una altra perspectiva de l’escena Auca#30

    1. Flor de documental

    Ha passat gairebé desapercebut, malauradament, i cap dels espais dedicats al documental de les televisions de referència n’ha volgut saber res. Al maig, el portal TeatreMusical.cat aprofitava el 30è aniversari de l’estrena de Flor de nit, mític musical de Dagoll Dagom, per retre-li un complet homenatge documental. Hi parlen els seus protagonistes a través d’una vintena d’entrevistes, acompanyats de documents, filmacions inèdites del muntatge original i detalls del vestuari a 4K. Antoni Font-Mir ha dirigit i muntat aquest petit oasi altruista contra la desmemòria –sovint desídia– que envolta les arts escèniques. Un argument més per recordar un muntatgea clau del repertori català que –reivindiquem– hauria de tornar en el format original.

    2. Celebracions

    Com en aquell fragment del Coral romput d’Estellés que surt a l’obra 28 i mig, La Perla 29 dona gràcies a la vida, una alegria cofoia enquadrada en un curs per emmarcar: l’any que la companyia va fer temporada a París. En el documental Tanti Auguri! desfilen els testimonis i les cares dels principals “perlos”, destil·lat d’artesania i amor per l’ofici que el director Oriol Broggi hi defineix com “un acompanyament de la vida real, una altra perspectiva”. Entre bambolines assistim als preparatius de les funcions al parisenc escenari de La Colline, funcions que els seus protagonistes recordaran per molts anys.

    3. Aniversari cubanero

    Per seguir amb els aniversaris i les celebracions, els 40 anys de La Cubana també es van transformar en una peça documental que vam poder veure al Sense ficció a l’abril i ara podem recuperar mitjançant TV3 a la carta. Amb direcció de Jordi Call, la factura de la cinta és impecable i repassa moments inoblidables amb entrevistes i una quantitat ingent de material enregistrat. Més centrat en els inicis de la companyia (els vuitanta i noranta), hi trobem a faltar un tomb pel present d’una companyia que encara belluga.

    Més enllà de la Cubana: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/mes-enlla-de-la-cubana/video/6151615

    Imatge del documental ‘Més enllà de La Cubana’

    4. Un gest d’adeu

    Ho hem d’assumir: en els pròxims anys assistirem al comiat natural de les companyies històriques que van fer gran el nostre teatre en l’últim quart de segle XX. Tricicle ja ha plegat, encara que els seus integrants continuïn en actiu per separat. La companyia de gest va tenir també el seu racó al Sense ficció, documental que explora el fenomen des de la seva singularitat: una companyia de mims que van assolir quotes de fama espaterrants. ¿Seria possible un fenomen semblant ara?

    5. Memòria lliure

    En qualsevol llista que relacioni documental i arts escèniques no pot faltar la cinta que reconstrueix els orígens del Teatre Lliure, una trajectòria cabdal no exempta d’entrebancs. Estrenat fa gairebé una dècada, el treball no perd vigència, al contrari, sacseja perquè hi trobem testimonis d’artistes que ja no hi són, entrevistes amb els enyorats Anna Lizaran i Quim Lecina. Si no l’heu vist, feu play cames ajudeu-me.

    6. De quan ens van tancar

    No fa tant i, tanmateix, sembla ja llunyà. Quan els teatres van tancar obligats per la pandèmia, Josep Rovira Cuadrench va dirigir un documental que connectava amb els anhels de normalitat, amb el mono de teatre. Ara, amb els telons caiguts per vacances, i amb uns aforaments que no acaben de recuperar les xifres prèvies al tancament, és un bon moment moment per recuperar algunes reflexions vàlides sobre la connexió entre la societat i la vella art de l’escena.

    7. Ploma i guant

    Una altra figura a recordar, a reivindicar, el gran Pavlovsky, pioner en tantes coses. Albert de la Torre va ordir fa un parell d’anys un documental que repassa una trajectòria plena d’irreverència i lluentons, el fulgor d’una Barcelona desapareguda que poques figures com el mestre argentí van saber esprémer.

    8. Mag sense barret de copa

    I també un documental conjugat en present, el d’un artista en plena expansió que es pot permetre el luxe de comprar un teatre del Paral·lel. Antonio Díaz, el Mago Pop, té també el seu racó documental en què repassa les claus del seu èxit però, per descomptat, sense revelar els trucs que li han permès arribar tan alt.

    9. Multiplataforma

    Escrita per Anna Maria Ricart i dirigida per Joan Arqué, l’obra Encara hi ha algú al bosc va exhaurir localitats al TNC la temporada 2021. Es tractava d’un muntatge de teatre documental a partir de testimonis de les supervivents de la violència sexual de la Guerra dels Balcans. El projecte multidisciplinari, promogut pel col·lectiu Cultura i Conflicte, tenia tres formats: a banda del muntatge escènic es va fer una exposició de fotografia i també un documental que es pot recuperar a través de TV3 a la carta.

    10. Més imprescindibles

    A banda de tot el catàleg de peces documentals relacionades amb el teatre que tenim a la televisió pública catalana, l’espai Imprescindibles de TVE també amaga moltes sorpreses. Podem destacar, per exemple, la peça dedicada a Mary Santpere. Però n’hi ha d’altres: sobre Victòria dels Àngels, Carles Santos, Núria Espert, Calixto Bieito, Buero Vallejo, Eugenio, Paco Martínez Soria, Maria Pagés… Entreu i remeneu, us faltarà estiu per a tant documental.

    Publicitat
    Comparteix.

    Periodista i director d'Entreacte, entre altres coses.

    Articles Relacionats

    Deixa un comentari