Entre el 31 de març i l’1 d’abril aterra al Teatre Lliure Kingdom, superproducció belga entre el llenguatge escènic i l’audiovisual dirigit per una de les veus més puixants de l’escena europea: Anne-Cécile Vandalem ens atén per videotrucada Auca#60
Vida documentada
El 2017, Clément Cogitore estrena Braguino, un pertorbador documental sobre dues famílies que viuen aïllades a la taigà siberiana. El que hauria de ser un model inspirador de llibertat i d’humanisme acaba reproduint certs patrons nefastos. Meravellada i aterrada a parts iguals, Anne-Cécile Vandalem decideix escriure una obra inspirada en el film, el tancament d’una trilogia que parla de política i d’ecologia. Kingdom és una obra complexa que inclou nou intèrprets, tres gossos i un profús dispositiu audiovisual que recupera la tafaneria etnogràfica del documental. “M’interessava l’esperit gairebé mitològic, com de conte”, ens explica la directora, i afegeix: “Una família que intenta crear un petit paradís per oferir una nova vida als seus fills, un nou futur. Però, aviat, la comunitat acaba superada pel món exterior, per la por, pels conflictes interns que van sorgint a l’interior de les famílies”.
Tràiler de ‘Braguino’
Imaginar el futur
L’obra, en realitat, vol parlar del futur, de com ens projectem com a individus i com a societat, però en la pràctica agafa una forma de narració atàvica. “Les rondalles sempre han tingut el poder d’il·luminar-nos sobre el futur, d’alertar-nos. Els contes són eines polítiques, perquè en definitiva les nostres societats es construeixen a partir de ficcions sobre les quals decidim estar d’acord, com la guerra, els diners i l’art. El teatre té aquesta mateixa força: apoderar-se de ficcions i fer-les presents i reals. Per això m’agrada tant treballar des de la ficció”. Kingdom, creat en pandèmia, és al capdavall un espectacle que reflexiona sobre la possibilitat d’una utopia, plantejant les seves limitacions i perills, denunciant la tendència de la història a repetir-se. “No soc pessimista, al contrari: soc alegre i feliçment realista. Tracto de transmetre que sempre hi ha una alternativa, una escletxa per rebel·lar-se, per prendre el poder. S’ha de lluitar amb la part conservadora que tothom porta dins, i tractar d’explicar les històries del més a prop possible per confrontar l’art amb les tensions a les quals l’ésser humà està sotmès”.
KINGDOM (trailer) from dasfraulein on Vimeo.
“L’ús de càmeres i pantalles em permet no dir les coses sinó mostrar-les”
Tècniques mixtes
Katie Mitchell i Christiane Jatahy són dues figures de referència internacional que creen en la frontera entre teatre i cinema. Vandalem també s’inscriu en aquest corrent creatiu en què no sabem si assistim a una representació teatral o a l’enregistrament d’un film que l’espectador presencia en directe. On se situa la frontera? “S’hauria de trobar un nom per a aquest joc que practico.Quan vaig començar a treballar amb el llenguatge cinematogràfic buscava una manera d’impulsar els límits del teatre. L’ús de càmeres i pantalles em permet no dir les coses sinó mostrar-les, crear plans tancats, posar el focus en la persona, ben a prop. Però no és només la pantalla i l’audiovisual, també el so i la música adquireixen un protagonisme molt marcat en aquesta producció. Només podem superar les limitacions pròpies de cada llenguatge si portem totes les nostres eines molt més lluny de l’habitual”.
Gran format sostenible
Fins a 14 centres de creació i diversos organismes culturals intervenen en el finançament de Kingdom, un espectacle que pel seu format i desplegament tècnic es pot considerar una gran producció amb aires gairebé operístics. “Un espectacle com aquest requereix un gran esforç, a tots els nivells. I és cert que aquest tipus de format planteja preguntes en termes d’ecologia, qüestions absolutament essencials en els nostres dies. Al darrere hi ha tot un procés de reflexió amb tot l’equip, una adequació molt gran entre el que es diu i la manera com s’explica. Malgrat les mides, la nostra intenció passa per reduir la petjada de carboni. Tot viatja en dos tràilers, i la resta de l’equip viatja en tren, cosa que vol dir llargs viatges quan hem d’actuar, per exemple, a Barcelona. La sostenibilitat és una qüestió que afecta tota la societat i, per tant, també el teatre”
