De l’homenatge de la Brossa a Hermann Bonnín a la restauració del Principal (amb l’Arnau i el Capitol en disputa) Auca#188
Créixer
Si la memòria juga males passades al comú dels mortals, encara pitjor al conjunt d’un sector com l’escènic que es basa en lògiques efímeres. Aplaudiment per a la decisió del Centre de les Arts Lliures, la Brossa, de batejar la seva sala principal amb el nom de Hermann Bonnín. Dimecres un acte d’homenatge, o “celebració” com va voler destacar Georgina Oliva, directora d’arts escèniques de la sala, va atiar la flama del record d’una figura cultural cabdal que ens va deixar el 2020. En esperit viu i a través d’un capgròs sota el que s’amagava l’artista Regina Registrate, Bonnín es va fer present per descobrir, en llampant tipografia brossiana, la nova denominació de l’espai. I com en tot acte oficial, esclar, no poden faltar els parlaments dels polítics. Des de la Generalitat, Xavier Fina va destacar el pla personal, “la cordialitat elegant” i “les abraçades” que repartia l’homenatjat. Des de l’Ajuntament, Xavier Marcé convidava a “omplir la sala el dia següent”, una tasca que pertany a tothom. Perquè, convé insistir-hi, la Brossa viu un moment dolç i li cal suport per créixer en mitjans (i també en pressupost, clar). El teixit creatiu dels marges ho necessita.
Caminar
La celebració va continuar amb un tast de la peça I trust you de Vivian Friedrich (fins diumenge), projecte guanyador de la convocatòria d’Ajuts Hermann Bonnín. Circ, vidre i flama, inesperada combinació de materials per fer honor a la “indisciplina” brossabonnina d’un teatre que, com va destacar el president de la Fundació, Vicenç Altaió, combina “la teatralitat, la paraula, l’art i l’acció”. Després del fragment d’espectacle, cap al bar, que hi falta gent. Posada de llarg del nou projecte de restauració+cultura de la sala que capitanegen Juanpe González (Deus Ex Machina del bar La Cañada) i la performer Neus Masdeu. Micro obert per recordar Bonnín, intervé la família: un brindis proposat per Sabine Dufrenoy, i també entre el públic filla i neta, Nausicaa Bonnín Dufrenoy i Saó, que va néixer poc abans de perdre al seu avi. Entre la nodrida representació generacional (Carme Sansa, Enric Majó, Muntsa Alcañiz, Enric Arquimbau, Mario Gas…), les intervencions del crític Santi Fondevila –glossador de la figura de Bonnín als Premis de la Crítica– i Vicky Peña que, a tall de happening, va destacar les múltiples facetes de l’honorat: director de l’Institut del Teatre, director del Centre Dramàtic de la Generalitat, fundador de l’Espai Brossa, i no acabaríem. En clau més personal, el gestor Francesc Casadesús, que va treballar amb Bonnín, em recordava una frase del seu company: “la memòria són les nostres sabates”. No deixem de caminar.
Recuperar
La ciutat recorda també a través dels seus edificis, i des de la Rambla ho fa el Teatre Principal, un dels coliseus més antics d’Europa que dorm, des de fa lustres, el somni de la injusta especulació. Dilluns vam saber que les obres per rehabilitar l’edifici han començat després de cinc anys d’espera indiferent per part de tothom. El projecte és una iniciativa d’Atir Hospitality, una empresa d’hotels de luxe de José María Trénor, que ha tancat un acord amb la propietat, la família Balañá. S’hi preveu acollir una fórmula a l’engròs de teatre, musicals, música en viu, exposicions temporals i també, per descomptat, restauració. La reforma costarà 45 milions d’euros, gairebé el doble de la previsió inicial de 25. Quan la cultura i el luxe van del bracet ens fan arrufar el nas i, tractant-se de Barcelona i de la Rambla, caldrà vigilar de prop el projecte. A l’hemeroteca figura l’última versió del Principal que va quedar esquitxada per polèmiques com les de 2014, quan el teatre-discoteca va ser escorcollat en una macrooperació contra la prostitució. Sense deixar la Rambla, refresquem que el projecte per al Club Capitol ideat per l’Ajuntament de Collboni està paralitzat entre acusacions de l’oposició que titllen l’operació de “pelotazo urbanístic”. I en aquest context, el projecte comunitari per a un Teatre Arnau arrelat al barri ha convocat una jornada reivindicativa el 10 d’abril, de 17 a 20 h, a la plaça Bella Dorita del Paral·lel. “Ni privatització ni elitització” reclamen en protesta per un procés d’adjudicació que, segons denuncien, s’allunya dels acords de gestió cívica pactats.
Ocupar
Hàbits que, de mica en mica, caminen cap a la consolidació. La jornada Cap Butaca Buida de dissabte passat referma múscul: 81.513 espectadors en un sol dia, 305 espectacles i 347 funcions, amb una ocupació mitjana del 88,66%. La foto és nítida —sales plenes i territori activat— i, com en les dues edicions anteriors, els teatres participants poden fer, de manera voluntària, una aportació solidària al The Freedom Theatre, situat al camp de refugiats palestí de Jenín. Les celebracions també poden amagar un gest de responsabilitat col·lectiva.
