Confessió sense xarxa, manual d’història i el termòmetre dels guardons: una ruta ràpida per les definicions que fan (i desfan) l’escena Auca#186
Taxonomies
Tan de moda en els nostres escenaris i més enllà, l’autoficció que més s’enlaira va de l’individu a la col·lectivitat. Judit Colomer i Pau Vinyals han trenat una reflexió efervescent a l’espectacle Tendrament (a la Sala Beckett fins al 22 de març), confessió que frega la pornografia emocional, autoteràpia a través del públic. Arquetips de clown: cara-blanca endreçada i circumspecta (ella); august entremaliat i caòtic (ell). Tòpics per desmuntar el gran tòpic, la parella, la clau de volta que aguanta el sistema. I què hi ha a la base del sistema? Violència, repressió, uniformitat. Les etiquetes ens protegeixen, però també són una gàbia. Plantar cara a la vida “correcta” –pis, feina, amor, fill– no sempre és fàcil quan l’alternativa és la pregunta incòmoda de qui som. Com ens recorda Paul B. Preciado des del seu apartamento en Urano, coartada assagística a l’obra, “homosexualidad y heterosexualidad no existen fuera de una taxonomía binaria i jerárquica que busca preservar el dominio del pater familias sobre la reproducción de la vida”.
Confrontar
Les respostes no són gens fàcils quan la pregunta surt de tan endins. Tendrament està saturat d’autoreferencialitat, de metateatre, però sobretot de silencis que la platea ha de confrontar. L’escenari buit s’omple d’elements metafòrics, però també de l’energia que desprenen els creadors i el seu conflicte íntim esbudellat. El Vinyals actor està desbordat en l’autoprojecció, mentre l’escenògrafa Colomer ens deixa bocabadats amb el seu debut com a performer. Oblideu-vos dels sermons, l’espectacle funciona com un harakiri que va tallant fins a la incomoditat. Preciado diu que no existeixen les ribes separades, que tothom està en l’encreuament, però Tendrament ens adverteix també contra qui té el privilegi de trencar la norma, sovint els homes. Cal rumiar tot l’entramat per poder elaborar una teoria, per saber si la idea de parella es destrueix o bé tot el contrari. Un d’aquells muntatges que necessiten una bona conversa postfunció per treure’n l’entrellat.
Especular
Clàssic o modern, ficció o realitat, tragèdia o comèdia. Vivim entre etiquetes i les idees s’articulen mitjançant paraules i conceptes. Des de l’inici de la “nostra” història (una altra construcció) referents com Aristòtil i Horaci han format i deformat la complexa idea de teatre. Per primer cop en català, algunes de les principals reflexions escèniques des de l’antiguitat fins a la Il·lustració s’han recopilat en un llibre. Editat per l’Institut del Teatre i Galés Edicions, Especulacions sobre l’escena suposa el primer volum d’un treball molt ambiciós que s’adreça a un públic ampli des d’un “punt de vista tan rigorós com alhora lúdic”, com avancen en el pròleg Ferran Dordal i Sadurní Vergés, els curadors de l’edició. Només des d’un esperit juganer es pot entendre aquesta tasca impossible de selecció i resum, esclar, vint-i-un segles no entren en un sol llibre, la lluna en un cove. També des d’un esperit lleuger i xispós encararem la presentació d’avui dijous a la Llibreria Calders, a les 19 h. A veure si ens en sortim.
Categories
Tret de sortida per als XXVIII Premis de la Crítica organitzats per Recomana.cat que dimarts van donar a conèixer el llistat de nominats amb novetats. Els guardons i les categories s’aprimen i es concentren. Desapareix la distinció entre actrius i actors, només hi haurà una categoria mixta d’interpretació (veurem si funciona o s’acaba imposant la mirada patriarcal). El primer titular és clar: La tercera fuga i La mort i la primavera lideren la travessa amb cinc nominacions cadascuna. Però també hi ha títols que expliquen per què existeixen els crítics –i no només el màrqueting–, i un és Opereta imaginària (tres nominacions), una peça etiquetada “per a minories” que només destaca si algú fa la feina d’afinar l’orella, posar context i defensar el risc sense demanar perdó. La gala d’entrega amb format renovat, també més lleuger, serà dilluns 13 d’abril al Centre Moral i Cultural del Poblenou. Visca la crítica!
