El teatre no és un gènere menor (ja n’hi ha prou!) com demostren aquests llibres que esdevenen el regal perfecte Auca#14
Els fruits de la figuera
Si els rànquings de vendes de llibres de Sant Jordi estiguessin acordats a la qualitat literària de les obres –oh, quimera– per força hauria de pujar ben amunt una de les peces més completes que ha florit en la dramatúrgia catalana dels últims anys. Després d’estrenar-se a Temporada Alta, el muntatge d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc arribarà al Romea el 25 de maig, i la lectura del text suposa un entrant ben recomanable. Josep Maria Miró hi aconsegueix la profunditat dels grans, una obra que destrueix les fronteres dels gèneres i remarca el que és evident: el bon teatre és bona literatura. Deixeu-vos atrapar per la inquietant història d’un assassinat en la Catalunya rural, el millor Twin Peaks nostrat.
‘El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc’, de Josep Maria Miró. Arola Editors, 103 pàgines
Sud avall
En qualsevol punt d’aquest llistat podrien entrar les antologies que edita Comanegra, entre les darreres, les dedicades als autors finlandesos o quebequesos. L’últim volum editat no viatja tan lluny i ofereix una bona mostra d’obres de teatre del País Valencià. Malgrat la proximitat geogràfica i lingüística, i la vitalitat i el dinamisme compartits, les escenes de Barcelona i València viuen separades per fronteres inexplicables. Així, noms remarcables com Juli Disla, Xavier Puchades o el treball de companyies com El Pont Flotant amb prou feines tenen predicament en el Principat. Dramatúrgia valenciana contemporània posa un gra de sorra per corregir el dèficit, i ho fa amb un ventall d’obres i estils ben eclèctic en què sorprèn la puixança de noves veus com Begoña Tena, Núria Vizcarro i Guadalupe Sáez amb la recent La confiança.
‘Dramatúrgia valenciana contemporània’, diversos autors. Editorial Comanegra, 260 pàgines.
L’instant efímer
El so d’un aplaudiment pot ser igual d’efímer que les emocions que ha generat l’espectacle. El repte dels comediants és aconseguir romandre en el record, que l’espectador s’emporti a casa alguna cosa. Fins que la pandèmia no ens va plantejar seriosament el fet d’enregistrar les obres, el teatre passava per un instant efímer, un moment de bellesa que invoca Oriol Broggi en el llibre de converses compartides amb el periodista i escriptor l’escriptor Andreu Gomila. A banda de les reflexions de transcendència oportunament destil·lades, el volum repassa una forma de fer, l’estil La Perla 29 que Broggi i els seus han elevat fins a la categoria de marca exportable del teatre català.
‘El record de la bellesa’, converses d’Oriol Broggi amb Andreu Gomila. L’Altra Editorial, 144 pàgines.
Manual shakespearià
Cadascú té el seu Shakespeare, i la gràcia rau en el fet que cada director ha fet la seva interpretació al llarg dels segles. Però, realment què és el que volia dir l’autor anglès, quin és el sentit inicial de les obres i com va ser el context que les va propiciar? Jordi Coca és una ment imprescindible del nostre panorama escènic, i en el seu últim llibre dedica vora 900 pàgines a indagar sobre el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de Shakespeare. Basant-se en les dades històriques que tenim sobre el context polític i cultural de l’època, Coca ha creat un llibre de referència per situar-nos en la dramatúrgia del bard anglès, per llegir d’una tirada o per documentar-nos abans d’acudir com espectador a qualsevol de les freqüents adaptacions contemporànies.
‘El teatre de Shakespeare en el seu context’, de Jordi Coca. Institut del Teatre i Edicions 1984, 864 pàgines.
Ballar és revolucionari
Isabel i Marina Vinardell han sorprès per la frescor d’un volum que recopila diferents veus relacionades amb el món de la dansa. Totes juntes formen un fris, “una conversa entre bons amics parlant d’un món apassionant”, segons ens expliquen. Hi trobem noms ben dispars, des de clàssics com Cesc Gelabert fins a noves figures puixants com Ariadna Peya, passant per una llarga llista de noms que escapa a lectures lineals. Un llibre que planteja un ventall de veus ben ric per tractar de copsar el nivell d’heterodòxia que atresora a la dansa contemporània.
‘Ballar em fa feliç. 22 històries de dansa i vida’, d’Isabel i Marina Vinardell. Editorial Angle, 274 pàgines.
Deixeu que els petits s’acostin al teatre
I no ens oblidem de la canalla. Si voleu que els més petits facin un primer aproximament textual al món de les arts escèniques, aquest és el vostre llibre a regalar per Sant Jordi. L’àlbum il·lustrat Fem teatre! ens conta la història de dos nens que a poc a poc comencen a descobrir els secrets que s’amaguen darrere de les cametes. I mentre la història es desenvolupa, el nou llibre de l’actriu Àngels Bassas amb il·lustracions de Roser Calafell ens permet aprendre vocabulari i conceptes bàsics d’un ecosistema apassionant. I així, per Sant Jordi, també entrem al teatre a través dels llibres.
‘Fem teatre!’, d’Àngels Bassas. La Galera, 48 pàgines.
