Anticipem la diada llibretera amb una recopilació de novetats editorials d’arts escèniques que facin conjunt amb la rosa Auca#62
Toni Cabré: teatre reunit (1985-2022), de Toni Cabré, Arola Editors, 572 pàgines
Ens encanta rebre llibres a la redacció, escodrinyar-los, gaudir-los. Un dels últims volums que ens han portat els missatgers és el teatre reunit de Toni Cabre, un dramaturg que no sempre ocupa una primera fila en la llista de peces portades a escena, però que amb el seu treball constant atresora ja una carrera dramatúrgica de gairebé 40 anys. En tot aquest temps ha escrit peces rellevants que li ha valgut alguns dels premis més importants de la llengua catalana, com el Ciutat d’Alcoi de l’any 2000 per La peixera o L’efecte 2000 o el Serra d’Or del mateix any per Navegants. La presentació del volum el desembre passat a la Beckett va ser una bona mostra de l’arrelament de l’autor en l’escena catalana, amb diverses lectures de per part d’intèrprets de primera línia com Emma Vilarasau, Victòria Pagès i Jordi Boixaderas.
El Paral·lel, fent país: 1894-1936, d’Eduard Molner, Institut del Teatre i Arola Editors, 372 pàgines
Manquen llibres d’assaig sobre la història i el present de les arts escèniques. Per això, esdevé una notícia destacada la publicació d’El Paral·lel fent país (Institut del Teatre i Arola Edicions), d’Eduard Molner, un volum que suposa la primera gran aportació acadèmica sobre un fenomen cabdal per a la cultura catalana. Menystingut per les elits, l’espectacle popular escènic del Paral·lel d’abans de la Guerra Civil suposa un esclat cultural decisiu que finalment s’explica al detall, amb rigor i amenitat, incloent-hi una investigació en profunditat del crucial èxit de l’època Baixant de la font del gat o Marieta de l’ull viu. Un volum imprescindible per als investigadors però també recomanable per a qualsevol aficionat del teatre i la història.
Los pálidos, de Lucía Carballal, La Uña Rota, 124 pàgines
Qui tria en realitat les històries que ens expliquen? I les nostres paraules? Aquest podria ser el tema de fons d’aquesta nova ficció de Lucía Carballal, Los pálidos, volum publicat per La Uña Rota, una de les editorials de referència dels autors més inquiets del panorama estatal. Carballal és un nom fonamental de l’actual del teatre espanyol, l’avalen una desena de publicacions entre les quals destaca el volum de cinc peces Las últimas (La Uña Rota, 2021). Com a novetat, acabada de sortir d’impremta, Los pálidos, que la seva autora relaciona amb la recerca d’“una veu pròpia”, obsessió “de los personajes de esta obra, pero también de nuestro tiempo, quizá como acto reflejo ante el terror a quedar obsoleto y por tanto al margen”.
Dramaturgia contemporánea para títeres y teatro de objetos, diversos autor, Ediciones Antígona, 72 pàgines
Heus aquí una de les novetats més curioses de la temporada, el volum d’Ediciones Antígona que recopila material d’inspiració per a escriptures dramàtiques no convencionals basades en el teatre de titelles i teatre d’objectes. No és gens habitual que les dramatúrgies d’aquests gèneres acabin posant-se sobre el paper, i encara més sorprenent que acabin donant forma a un llibre. Gràcies a la convocatòria i la publicació del llibre, es posa el focus sobre un llenguatge escènic que ha existit des dels orígens del teatre però no ha tingut la consideració literària necessària. Hi trobareu textos d‘Ana Martín Puigpelat, David Martínez Atozqui, Juan Mairena, Samira Suleimanova i Estrella Priego.
PublicitatPublicitat
[toggle title=”MÉS LLIBRES” load=”show”]
Per Alba Cuenca
El Mètode Flamenc Empíric, de Juan Carlos Lérida. Institut del Teatre, 193 pàgines
La col·lecció Materials Pedagògics de l’Institut del Teatre suma un nou volum. Es tracta d’un llibre del coreògraf, ballarí i professor Juan Carlos Lérida on explica la seva metodologia de treball i, alhora, ofereix pensaments i recursos per a la pedagogia, la creació i la improvisació coreogràfica des del flamenc. L’edició, a càrrec de la periodista Sara Esteller, es complementa amb textos d’altres autors i autores que aporten reflexions sobre el tema.
La voluntad de creer, de Pablo Messiez. Continta me tienes, 188 pàgines
La fe és el tema principal de la nova peça del dramaturg Pablo Messiez que es va poder veure a finals de l’any passat al Teatre Lliure. L’obra agafa com a punt de partida la pel·lícula Ordet, de Dreyer, per aproximar-se a la mort i la resurrecció. El text pretén posar el focus en el rol de l’espectador, que és qui haurà de creure per donar sentit a l’espectacle. El llibre es complementa amb un apèndix fotogràfic de Juan José Rodríguez.
qualsevol / tara de debbie tucker green. Comanegra (col·lecció Dramaticles), 239 pàgines
Amb un estil poètic i provocador, debbie tucker green (en minúscules per decisió de l’autora) és una de les dramaturgues més rellevants i trencadores de l’escena britànica actual. Per primera vegada es publiquen en català dos textos seus: A qualsevol captura la reacció devastadora d’una família davant d’un acte aleatori de violència, mentre que a tara, per altra banda, segueix els moviments d’un personatge que vol que el deixin sol. El llibre compta amb la traducció de Sadurní Vergés i el pròleg de Denise Duncan.
[/toggle]
