Parlar del Grec, de la seva oportunitat en un moment delicat per a la cultura com és el nostre i fer-ho en poques paraules, no és una feina fàcil. Tot argument que no derivi cap a la utilitat, cap al rèdit immediat, es considera massa sovint, irreflexivament, com un entreteniment eixorc, com un luxe que no ens podem permetre. No hi ha res més allunyat de la realitat, però ara no tenim espai per entretenir-nos a justificar, per enèsima vegada, el paper de la cultura. Potser el que cal és tenir prou paciència per saber destriar entre els problemes urgents i els sistèmics i, per sortir veritablement del pou, intentar equilibrar la balança entre les accions que ara ens poden ajudar a cobrir les primeres mancances i les que ens podrien garantir una mínima esperança de futur. Amb el risc assumit de resultar esquemàtic i, en conseqüència, molt poc subtil, esmentaré –només esmentaré– cinc aspectes que em semblen fonamentals en aquest present i per a un futur possible, cinc eixos sobre els quals provem de bastir el nostre Grec actual.
1. La creació, la creació de qualitat, tant pel que fa a la forma com pel que fa a l’interès social, polític, moral, filosòfic que desperta, és l’únic argument sòlid que tenim els artistes. Poc present tindrem, i encara menys futur, si no potenciem la nostra capacitat creativa. És per això que ens agradaria que el Grec fos conegut, abans que res, com un festival de creació.
2. En un món obert, un festival com el Grec pot i ha d’ajudar els nostres creadors i companyies a fer-se conèixer i reconèixer més enllà de les nostres fronteres: busquem la col·laboració amb altres festivals, teatres i companyies del món. I això, en tots els àmbits de les arts escèniques, però: què podem oferir de particular? Què aportem, des d’on som, a les arts escèniques?
3. La difusió de la creació, la seva potenciació, la seva internacionalització ens obliga a crear sinergies, tant amb els agents propers com amb els internacionals, a establir relacions creatives i productives basades més en l’intercanvi que no pas en el negoci. Intercanvi és potser una bona paraula per al futur.
4. Per crear sinergies, per trobar companys, cal que els coneguem i cal que el nostre públic els conegui. No tenim gaire futur si no sabem què passa al món. És per això que el Grec ha de ser una plataforma per apropar els nostres espectadors i professionals a les arts escèniques d’arreu.
5. Finalment, cal que establim una nova relació, cada cop més viva, més dinàmica, amb els espectadors. Sense espectadors no hi ha futur, però tampoc no n’hi ha amb espectadors només considerats com un número en les estadístiques de consum, per més que els arribem a multiplicar fins a fer del nostre un negoci molt rendible. La creació és també, en gran manera, obra de l’espectador: l’espectacle només s’acaba de veritat en el cos, en el pensament i en la memòria de qui en gaudeix.
Ramon Simó,
Director del Grec. Festival de Barcelona
