Als teatres de proximitat hi ha tot un seguit d’artistes amb discursos i enfocaments que traspassen els marcs de la rutina escènica Auca#67
Publicitat
Celebracions
Va ser l’obra revelació de la passada edició de FiraTàrrega, Premi Moritz a la millor estrena de carrer, Premi NovaVeu als Premis de la Crítica; brillant arrancada per a una companyia debutant, Col·lectiu Desasosiego, que tot just surten de l’Escola ERAM de Girona. Ara l’elogiat espectacle Un segundo bajo la arena arriba al petit Maldà en versió sala. La màgia del site–specific continua al palau del Gòtic, un casament amb essències lorquianes, bodas sin sangre. Tres personatges pirandelians que se rebel·len contra l’Espanya negra, contra l’infortuni, contra el mal amor entès com la conveniència d’ajuntar les terres. Ni navalles, ni morts, res d’això. El que preval a l’obra és la celebració, espectadors convertits en els convidats d’un casament acabat de reprendre, una esperança oberta per tancar un ritual interromput. Els Desasosiego no imiten, no van de moderns, però han plantejat un espectacle d’una originalitat remarcable i amb una volada poètica colpidora. Esteu tots convidats a la festa, no busqueu excuses.
Estimem-nos
El Maldà és un espai singular, una sala petita i diferent gràcies a la seva aura d’antic palau senyorial, un indret ideal per a espectacles íntims que requereixen la menor distància possible entre públic i artistes. La companyia Els Pirates ja fa una dècada que gestiona l’espai, i això es nota en programacions que parteixen de la proximitat i toquen el pla més íntim. Això és el que feia l’espectacle La punta de l’iceberg, de la companyia La Virgueria, que va acabar funcions al Maldà diumenge passat, però que mereix una gira per seguir tractant un tema tan necessari. El plaer femení transcendeix tabús i segles de silenci fins a esdevenir central en un ric relat construït a partir d’entrevistes i testimonis reals. Els directors, Isis Martín i Aleix Fauró, aconsegueixen l’atmosfera adequada per a un recital de confessions que serveixen Patrícia Bargalló i Paula Jornet amb varietat de registres i enfocaments. Entre música, poesia i paraules resignificades, la connexió més essencial i primària es torna una revelació, el plaer esdevé una revolució possible.
Metateatre
També al final d’unes escales, amb algun pis més, una altra sala ben petita acull en cartell una proposta destacada. Parlem de l’Àtic22, la sala secundària però sovint més arriscada del Tantarantana, on dijous es va estrenar Les penes del jove Werther. Que ningú esperi trobar-hi l’essència romàntica de Goethe perquè, d’això, ni un borrall. El que sí que hi ha és la feina d’una actriu elevada a la màxima potència. Mel Salvatierra és una fera –energia pura que toca tots els extrems de l’arc expressiu– i el director, Miquel Mas Fiol (del qual ja vam comentar Cr#sh), ha sabut dirigir-la i esprémer-la en més d’un sentit. Perquè l’obra es forma a partir de fragments de vida de l’actriu ficcionats, realitat esparracada i una dramatúrgia desacomplexada que encaixa amb tots els tics del teatre mem. El llenguatge i les lògiques de les xarxes socials acaben conformant una realitat escènica que no toca de peus a terra. Un rampell autoparòdic que intenta arribar al límit de l’autoficció i del teatre autorreferencial, un guisat que, si hagués estat més concís en la durada d’algunes escenes, hauria resultat més contundent. En tot cas, Werther destaca com un exercici de metateatre carregat de complicitats i picades d’ull al submon teatral, una mostra més de la bona forma amb què puja el jovent.
Grec de proximitat
Hi ha tot un seguit de sales petites a la ciutat que sovint tenen dificultats per arribar al focus del primer pla mediàtic. Sovint són la porta d’entrada a la professionalització de la creació més jove. Disposen d’infraestructures bastant precàries però, no obstant això, aconsegueixen donar feina i visibilitat a companyies i creadors de tota mena. Mas Fiol, per exemple, ha pogut crear Werther gràcies a una residència del Tantarantana. Ara que molta gent es pregunta què anar a veure pel Festival Grec, i abans que les grans estrelles internacionals eclipsen la baula més feble i necessària de l’escena, recordem que el pròxim juliol les sales agrupades en la plataforma de proximitat On batega el teatre tindran un grapat d’espectacles que sobre el paper pinta interessant. Feu-ne un cop d’ull:
- La Paella dels dijous de Cristina Clemente – Del 5 al 18 de juliol a El Maldà
- Silvia de Nelson Valente – Del 5 al 18 de juliol a la Sala Flyhard
- Rovira VS. Rodríguez de Cristina Clemente i Nelson Valente – Del 24 de juliol al 5 d’agost a la Sala Versus Glòries
- La chispa de Marc Angelet – Del 21 de juny al 9 de juliol al Teatre Akadèmia
- Solar de Mos Maiorum – 22 i 23 de juliol a El Maldà
- Holocaust de Queralt Riera – Del 6 al 24 de juliol a La Badabadoc
- Hit me if I’m pretty de Juana Dolores – Del 6 al 30 de juliol a l’Antic Teatre
