29 d’octubre. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports anuncia que Jordi Savall és el Premi Nacional de Música 2014, en reconeixement a la seva trajectòria com a intèrpret i musicòleg.
30 d’octubre. Savall renuncia al premi en protesta per la (deficient) política cultural del Govern espanyol.
6 de novembre. Isabel Steva Hernàndez, Colita, és guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia, concedit pel mateix ministeri. L’endemà, la fotògrafa rebutja la distinció per idèntiques raons: Colita denuncia que la situació de la cultura i de l’educació a Espanya és de pena, vergonya, i mal de cor (sic).
La rebel·lia de dos artistes de prestigi reconegut, mestres del seu art, fa més visible una realitat, no ens cansem de repetir-ho, que afecta tothom, tant a qui treballa en el món de la cultura com a qui és receptor d’aquest treball: lectors, espectadors, estudiants…, és a dir, tota la societat. Declaracions com les de Savall i Colita haurien de fer pujar els colors a uns governants que juguen sempre a la desqualificació del sector per raons electoralistes, i que minimitzen les seves queixes per considerar que provenen d’una colla d’exaltats, o pitjor, de “privilegiats”, als quals agrada fer-se notar muntant manifestacions o cassolades. Però no, vista la desconnexió del Ministeri amb les exigències i les necessitats de la ciutadania, dubtem que hagin après res de les renúncies de dues grans personalitats. Cal que s’ho facin mirar.
