Aquesta és una de les consignes que es poden sentir al carrer, una reflexió que, escrita en una pancarta amb lletres grans, adquireix certificat d’autenticitat. I és que les situacions adverses ens obliguen a ser creatius per tirar endavant els nostres projectes. Ens empenyen a buscar nous formats per a la creació artística, a establir noves formes de relació social que eliminen distàncies i fan créixer col·lectius integrats per persones d’arreu del món.
L’Entreacte 184 dedica el tema de portada als nous formats inventats pels artistes en un temps en què escassegen els recursos econòmics, però abunda el talent. Perquè la imaginació, la creativitat a què feia referència la pancarta, és el motor, el principi de tot: com va dir Einstein, si una cosa es pot imaginar, es pot fer. Si en altres grans crisis del passat van florir formes artístiques encara vigents, en l’actual, els creadors treuen profit d’una tecnologia que els ofereix infinites possibilitats a baix cost.
El més important, però, és que la pèrdua de mitjans ha fet que la fastuositat, l’excés, la retòrica, hagin estat desplaçades per la simplicitat (i no pas per l’esquematisme) a l’hora de crear. Aquesta crisi també ha significat un retorn a l’essència, a l’intercanvi d’idees, a la col·laboració entre artistes en nom d’un projecte comú. Des d’aquí desitgem la fi de la precarietat per a un sector que contribueix, i molt, al benestar espiritual i intel·lectual de la societat; però esperem, també, que aquest redescobriment de l’essència de l’art sobrevisqui a les dificultats i continuï present quan vinguin èpoques (econòmicament) millors.
