Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Entrades»Opinió»Òpera, un dinosaure?
    Opinió

    Òpera, un dinosaure?

    Esther MonteroPer Esther Montero18 de gener de 2018Actualitzat:10 de gener de 2024No hi ha comentaris2 Minuts de lectura

    El mes d’octubre passat es va estrenar al Peak Performances de Nova Jersey The Force of Things, una òpera del compositor Ashley Fure que és un estudi dels infrasons. Òpera amb infrasons? Doncs sí. Uns 24 subwoofers (altaveus de subgreus) emetien tons que vibraven a una freqüència de 10,67 hertz (l’oïda humana detecta sons només a partir dels 20 hertz). Estaven desplegats al voltant de l’auditori, amb l’audiència asseguda al mig. Les vibracions dels altaveus causaven els moviments i sons a la instal·lació escenogràfica. El repte per al públic era esbrinar d’on venien.

    Com ens recorda Magda Romanska, professora associada en Estudis de Teatre i Dramatúrgia de l’Emerson College, des que el 1975 Robert Wilson va definir com a òpera Einstein on the Beach hi ha hagut moltes “no òperes” produïdes. Avui tenim òperes mariachi, klezmer, rock, jazz, transmèdia, multimèdia… Aquest tipus d’òperes no s’estrenen al MET, però són tot i així òperes?: Sí, contesta Romanska. Segons comenta l’experta, ara hi ha un interès creixent per l’òpera en la tecnologia i en el mestissatge amb altres gèneres. També per representar-se fora dels llocs tradicionals. Aquestes noves òperes són majoritàriament realitzades per petites companyies experimentals. És molt car per als grans coliseus tradicionals experimentar mentre mantenen la gestió. El MET va ser construït per a les òperes dels segles XVIII i XIX, raó per la qual el seu repertori està constret a aquest espai.

    Per a Romanska, ara que la tecnologia, l’audiència i els pressupostos han canviat necessitem noves òperes que responguin al paisatge social, polític i estètic contemporani. Representant-hi un cop i un altre les velles òperes, el MET s’ha convertit en una mena de museu de l’òpera (com el teatre nō). L’únic que canvia és la posada en escena del director, que per evolucionar, en molts casos, acaba treballant uns conceptes que estan fora de lloc, i que de vegades són ridículs.

    Què n’opineu vosaltres? El debat està obert. Podeu conèixer diferents exemples de nova òpera en aquest fantàstic article: http://www.huffingtonpost.com/2014/08/20/opera-artists_n_5691781.html.

    Publicitat
    altres escenes opinió
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anteriorConvocatòria de la programació d'adults del Tantarantana
    Següent Article Maribel Ibarz
    Esther Montero

    Articles Relacionats

    Perfum de clàssic, ànima contemporània

    23 d'octubre de 2025

    És cinema català tot aquell que es produeix a Catalunya?

    22 d'octubre de 2025

    Hamlet, Ostermeier i el classicisme contemporani

    16 d'octubre de 2025
    Deixa un comentari Cancel Reply

    Publicitat
    No et perdis
    Protagonistes 25 d'octubre de 2025

    José Pedro Garcia Balada, dempeus

    Cau, de gira per Catalunya. Amb la companyia Parking Shakespeare, el José Pedro ha dirigit…

    Perfum de clàssic, ànima contemporània

    És cinema català tot aquell que es produeix a Catalunya?

    Teatre familiar: del desprestigi al reconeixement

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 230 • Tardor 2025
    Publicitat

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    José Pedro Garcia Balada, dempeus

    Perfum de clàssic, ànima contemporània

    És cinema català tot aquell que es produeix a Catalunya?

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2025 Entreacte
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.