Els artistes necessiten per sobre de tot ser vistos. A la seva pell està exhibir-se, i exposar i modular les seves creacions, matisar-les amb la resposta del públic. Observem, malgrat tot, com en ocasions aquesta natura ensopega amb les armadures administratives i comercials del circuit teatral de les ciutats… i es perden obres i talent. Sorgeixen colls d’ampolla pels quals només accedeixen a les sales alguns artistes. Tot i això, existeixen realitats en què aquesta imperiosa necessitat venç qualsevol obstacle i l’artista es deixa veure i brota aquí i allà imaginant oportunitats insospitades. Hi hagi crisi o no. Seria l’exemple de la ciutat de Buenos Aires. O en aquests darrers anys Madrid, amb el boom de les sales off. Altres assumptes són les condicions precàries en què actuen i el difícil salt després als escenaris públics i comercials.
Ara que arriba l’estiu i és temps de festivals, volia atreure l’atenció cap a un d’aquests esdeveniments brillants que han fet història del teatre: els orígens de l’Edinburgh Fringe Festival.
El Fringe d’Edimburg va néixer el 1947 quan l’Edinburgh International Festival, una trobada creada per enriquir la vida cultural europea després de la gran guerra, va rebutjar de la seva programació vuit companyies. Lluny d’acceptar la situació, els grups van decidir presentar el seu treball d’igual manera als marges del festival oficial. Any rere any, multitud d’artistes van seguir el seu exemple fins a desembocar en aquesta gran festa de l’alegria i l’art escènic que és el Fringe, constituïda tant per intèrprets cèlebres com desconeguts. L’estiu passat hi va haver 49.497 artistes i 3.193 actuacions a 299 llocs de la bonica ciutat escocesa.
El més meravellós és com l’organització ha sabut conservar l’esperit amb què va néixer. El 1958, davant l’allau de creadors interessats, es va fundar la Festival Fringe Society. Fins avui, la seva comesa és únicament proveir als artistes i productors d’ajuda i impuls. En cap cas, programa o veta funcions; tothom que tingui una obra escènica que mostrar està en el seu dret de ser benvingut.
No us sembla prodigiós i inspirador?
