Sovint “teatre familiar o infantil” i “literatura infantil i juvenil” són considerats els germanets pobres, menystinguts injustament. Molta gent desconeix que grandíssims com Italo Calvino, Bruno Bettelheim, Carl Jung i un llarg etcètera dediquen assajos sencers al valor d’aquesta literatura en majúscules. El bon conte és simbolisme, poesia destil·lada, i el concebo com un petit espectacle. I el bon teatre és com si t’expliquessin un bon conte, ple d’emocions condensades.
Els contes i el teatre tenen molts punts en comú. En termes de psicologia, són importantíssims pel correcte desenvolupament cognoscitiu de la persona, responsables de la capacitat d’abstracció que qualsevol nen necessita per afrontar un problema matemàtic, per exemple… Ens connecten amb la intel·ligència emocional, i sobretot, ens fan millors com a persones.
Ja sabeu que he fet el salt com a autora creant Patatu, una col·lecció que ja té vuit llibres al mercat, i que comença a treure el cap fora de les nostres fronteres. També he escrit la versió teatral, les lletres de les cançons, i actuo en l’ espectacle teatral/musical Patatu, produït per Únics Produccions, que es va estrenar al Grec i que aquest hivern farà temporada al Teatre Romea.
El fenomen de la patatumania és directament proporcional al meu compromís i la meva entrega en la difusió de la cultura entre els nostres nens: les nostres futures generacions.
Arran de la publicació dels meus contes, vaig emprendre una croada personal, per biblioteques, llibreries, i ara per teatres, el meu hàbitat natural, per difondre el gust, la necessitat i la importància de la lectura i el teatre entre els nens i els joves.
Lluito cada dia pel meu fill, creient encara en el poder de la Imaginació. Intento, com puc, arribar a finals de mes dedicant-me a fer cultura, tal com estan les coses. Però sense perdre mai l’esperança que l’energia que inverteixo en tot això servirà per canviar les coses.
Lluitem pels nostres nens, que després seran joves, i un dia esdevindran adults.
I en la mateixa línia de defensa de la literatura infantil, defenso que el teatre familiar s’ha de fer i se l’ha de considerar igual que el teatre “normal”. Tot és teatre, deixem-nos d’etiquetes. Alguns d’aquests espectacles estan fets amb la mateixa qualitat, i mereixen el mateix respecte i la mateixa difusió que la resta de programació teatral per a “adults”. Productores, actors i equips que inverteixen i treballen per oferir programació familiar, en teatres importantíssims de Barcelona, i d’arreu.
Vaig fer una crida als companys de l’AADPC per fer-nos ressò tots plegats de la importància d’invertir i educar en teatre, des de la base. Els nens. Els nostres futurs espectadors, absolutament necessaris en els nostres dies!
Educar els nens en el gust pel teatre i la literatura.
Els anglesos són els reis de la dramatúrgia i exporten cultura, perquè mamen teatre, des que són petits. Perquè tant els governs, com la ciutadania, o les polítiques d’educació, prioritzen, entenen i normalitzen el fet teatral des de la base: l’educació. Si cuidem el present, els inicis… estarem cuidant el futur, i farem créixer la “criatura teatral i cultural”.
Faig una crida a conscienciar-nos de la necessitat de cuidar i educar en el plaer de la cultura, i el teatre, aquests nens, que no ho oblidem, seran els que hauran d’omplir els nostres teatres.
Ells són necessaris. Ells són els nostres futurs espectadors, pensadors i creadors.
Moltes gràcies per la vostra complicitat, companys!
ÀNGELS BASSAS, novembre del 2014
1 comentari
Estic totalment d’acord amb la teva idea de teatre i literatura infantil. Jo tinc dues filles i les acosto al teatre (com a activitat extra-escolar i representant Els Pastorets), a la literatura infantil i a la cultura cada dia que tenim ocasió.
Molta i Bona Energia!