La serenor que transmet Roc Esquius contrasta amb la velocitat amb què ha avançat la seva carrera com a actor, dramaturg i director. Entre que acaba la formació de Nancy Tuñón, funda la companyia DARA en un parèntesi sense feina, demana als seus companys un parell de mesos perquè em sembla que puc fer alguna cosa, escriu l’obra iMe i la dirigeix, passen tres anys (2011-2014). I és que per ell, des de sempre, fer teatre és com estar viu. Vaig néixer i em van posar allà a fer Els pastorets, de nen Jesús, a Súria.
La feina com a enginyer informàtic, que deixa per dedicar-se de ple a la seva vocació –ara em sento més alineat amb el que soc–, no el fa descartar altres possibilitats, sense dramatismes. No nego el fet que potser d’aquí un temps la vida em porta cap a un altre cantó. I de la mateixa manera que és pragmàtic, aposta pel sempitern misteri del teatre: intento que les coses es puguin vendre per viure, però cap tecnologia pot reproduir l’energia i l’emoció humanes.
Per eixamplar els coneixements com a dramaturg, s’apunta als cursos de l’Obrador de la Beckett, on forma part del projecte Peripècies. La inspiració a l’hora d’escriure prové de les coses sobre les quals no té una opinió clara. Sota aquesta premissa porta escrites i estrenades cinc obres amb DARA: iMe, El catalon d’una nit d’estiu, Mars Joan, Els pastorets de la Martina i Claqué o no.
Quan soc actor soc molt actor, reconeix per explicar per què, en primera instància, no es dirigeix ell mateix a les seves obres, i aprofita per agrair la complicitat de la seva companyia. La veu surt una mica de mi, però qui dona forma a tot plegat és la companyia, tothom s’ho fa molt seu i ho explica passat pel seu sedàs. Així mateix, és conscient que aquesta triple faceta d’actor, autor i director li ha generat un reconeixement més ampli en el panorama professional, això i una gran porta al món actoral, que li ha obert el Cosme, el seu personatge a La Riera (TV3).
Ara, el gener, estrena Sàpiens a la Sala Flyhard sota la direcció de Sergi Belbel, un regal enorme, diu. Escriu la sèrie Si no t’hagués conegut amb el mateix Belbel i Cristina Clemente, espera tornar aviat com a actor, continuar de gira amb la seva companyia… Tinc més projectes a la taula que, com saps, no es poden dir.
Mai tornaria enrere. Sempre he tingut la sensació d’estar on em tocava, reflexiona al final. És clar, és el que té estar alineat amb la vida, amb la professió, amb un mateix.
