espai sindical

Joan Maria Gual, president de l’AADPC, escollit president de la nova confederació de sindicats d’artistes.

La representativitat sindical permetrà lluitar pels interessos del sector de l’espectacle.

Hi ha una pregunta que em fan molt sovint quan parlo en públic sobre internacionalització de les arts escèniques: què es pot internacionalitzar de l’escena catalana? La meva resposta és sempre la mateixa: “tot”, i afegeixo, “sempre que es trobin els circuits, els clients o els col·laboradors interessats en la proposta”. Aquí està la clau de la internacionalització cultural: tant important és la proposta de l’artista o organització com saber trobar el receptor adient; descobrir-lo allà on sigui.

Una proposta meravellosa o una trampa que explota el voluntarisme innat de la professió teatral? Què s’ha de fer en aquestes i altres circumstàncies, en què el desig de fer teatre o la por de perdre una oportunitat, o, encara més dur, la possibilitat, per remota que sigui, de tenir un ingrés del teu ofici plantegen dubtes, sense que hi hagi una prescripció igual per a tots?

L’article 147 de la Llei de la propietat intel·lectual defineix les entitats de gestió com a entitats legalment constituïdes, amb autorització de l’Administració i sense ànim de lucre, que tenen per objecte social gestionar per compte i interès de diversos autors o altres titulars de drets de propietat intel·lectual els drets de caràcter patrimonial.

El títol I del llibre II del Text refós de la llei de propietat intel·lectual (article 105 i seg.) regula els drets dels artistes intèrprets o executants.

Fa unes quantes setmanes vaig visitar Atenes per participar en la reunió plenària de l’IETM (International Network for Contemporary Performing Arts). Feia un parell d’anys que no hi treia el nas i aquesta vegada m’interessava molt. Saber què està passant en el món de les arts escèniques a Grècia i parlar amb la gent que dia a dia està lluitant per tirar endavant, m’omple de curiositat i respecte. La visita no ha estat cap decepció.

Què és

El contracte de treball és l’expressió de la voluntat de les parts que el subscriuen, en aquest cas l’artista o treballador i l’organitzador d’un espectacle públic o empresari, pel que fa a les condicions del treball que el treballador prestarà a l’empresari, sota la seva dependència i a canvi d’una retribució. El contracte no pot contenir clàusules o pactes que siguin contraris a les lleis i normatives vigents, ni tampoc als convenis col·lectius que hi siguin aplicables.

L’amor per la interpretació i la remuneració de la feina de l’artista. La llarga crisi econòmica està portant, als artistes en general i als actors i actrius en particular, un reguitzell de col·laboracions en produccions audiovisuals o escèniques que no són retribuïdes amb el salari corresponent: als professionals se’ls demana que treballin sense percebre cap remuneració pel treball interpretatiu, però alhora se’ls fa partícips d’un futur repartiment de beneficis, un cop s’hagi explotat comercialment l’obra i s’hagi recuperat la inversió de producció feta.

Per molts de nosaltres, el terme cultura engloba conceptes i aprenentatges que repten l’ésser humà a créixer i a superar-se dia a dia, intel·lectual i personalment. Malauradament la situació actual de crisi econòmica oblida aquest valor tant vinculat al que s’entén abastament per “Cultura”.