Fa unes quantes setmanes vaig visitar Atenes per participar en la reunió plenària de l’IETM (International Network for Contemporary Performing Arts). Feia un parell d’anys que no hi treia el nas i aquesta vegada m’interessava molt. Saber què està passant en el món de les arts escèniques a Grècia i parlar amb la gent que dia a dia està lluitant per tirar endavant, m’omple de curiositat i respecte. La visita no ha estat cap decepció.
espai sindical
Què és
El contracte de treball és l’expressió de la voluntat de les parts que el subscriuen, en aquest cas l’artista o treballador i l’organitzador d’un espectacle públic o empresari, pel que fa a les condicions del treball que el treballador prestarà a l’empresari, sota la seva dependència i a canvi d’una retribució. El contracte no pot contenir clàusules o pactes que siguin contraris a les lleis i normatives vigents, ni tampoc als convenis col·lectius que hi siguin aplicables.
L’amor per la interpretació i la remuneració de la feina de l’artista. La llarga crisi econòmica està portant, als artistes en general i als actors i actrius en particular, un reguitzell de col·laboracions en produccions audiovisuals o escèniques que no són retribuïdes amb el salari corresponent: als professionals se’ls demana que treballin sense percebre cap remuneració pel treball interpretatiu, però alhora se’ls fa partícips d’un futur repartiment de beneficis, un cop s’hagi explotat comercialment l’obra i s’hagi recuperat la inversió de producció feta.
Per molts de nosaltres, el terme cultura engloba conceptes i aprenentatges que repten l’ésser humà a créixer i a superar-se dia a dia, intel·lectual i personalment. Malauradament la situació actual de crisi econòmica oblida aquest valor tant vinculat al que s’entén abastament per “Cultura”.