La nova temporada 2024/2025 del Mercat de les Flors abraça una tendència social que ha impregnat també els creadors i floreix ara en propostes artístiques. Exhaustos per la manera com ens condiciona viure la tecnologia, cada vegada tenim més necessitat d’obrir-nos i compartir els nostres sentiments i vulnerabilitats. Amatent, la directora Àngels Margarit ha recollit orgànicament un ampli ventall de projectes escènics que, des de la recerca personal i l’expressió més diversa, tracten explícitament d’allò que ens identifica.
Fins al maig del 2025 trobarem al Mercat una programació trenada de lligams que ens uneixen amb la terra, els orígens, les tradicions, la família, les relacions, la cultura… qüestions tan íntimes que acaben convertint-se en universals. “Tant de temps volent ser lliures d’una manera individualista i ara veiem que no és això el que ens interessa. La gent té ganes de parlar del que ens afecta realment com a persones humanes”, apunta.
Vinculats
Tot i que el conjunt de la temporada està travessada pels vincles, Margarit posa el focus en diversos espectacles com el nou cicle Radical d’Arrel amb artistes de llenguatges ben diferents que conflueixen en un mateix concepte: la radicalitat sorgeix dels orígens. Hi trobarem arrels flamenques en Laila Tafur, Juan Carlos Lérida, Manuel Liñán i La Chachi i de més tradicionals, com ara en Laia Santanach i els germans Pérez Armero.
També destaquen projectes que ficcionen històries personals com Mónica, de Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir, o Coplas i Haikus de mares i amors, de Mònica Muntaner i Rosa Muñoz.
La programació convida a observar allò personal i humà que ens identifica
La constel·lació Improvável Produçoes, del duet experimental i polifònic Lucia Russo i Marcela Levi, es veurà impregnada pel vincle amb la societat brasilera, mentre que a Best Regards, Marco D’Agostin homenatjarà el seu mentor Charnok, cofundador de la companyia anglesa DV8 Physical Theatre.
D’altra banda, Barcelona acollirà per primer cop el coreògraf belga d’origen marroquí Radouan Mriziga, que presentarà Libya, una peça sobre la transmissió de la cultura del poble nord-africà que s’està veient als escenaris europeus més importants.
Suport a la creació
Els vincles també es tradueixen en complicitats, col·laboracions i descobertes. A més de la producció pròpia La Quijà, cinquè projecte Cèl·lula de suport als talents locals amb què l’artista resident Paloma Muñoz obrirà la temporada el 3 d’octubre, el Mercat comptarà amb l’artista associat Søren Evinson, que presentarà una trilogia.
S’hi veuran un total de vint coproduccions, des de formats petits, com els de Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, Inés Boza o Yurdance, fins a mitjans, com els de Wonderground, Quim Bigas o Angel Duran, o de més grans, com els de Guy Nader i Maria Campos o Mal Pelo.
Igualment, retornaran quatre creacions programades anteriorment: Còpia i Les idees volen d’Animal Religion, Tempo de Toni Mira i Supermedium de Núria Guiu i Ingri Fiksdal (quart projecte Cèl·lula), i pujaran a l’escenari artistes que encara no havien actuat mai en aquest espai.
Artistes internacionals
Entre les disset companyies i artistes internacionals capdavanters que visitaran el Mercat, tornaran Jan Martens amb la seva darrera creació, Voice Noise, que compta amb set ballarins, i el seu magnífic solo Elisabeth’s get her way, del qual la covid va escapçar les funcions, així com Anne Teresa de Keersmaeker – Rosas amb Exit above i la recentment estrenada Il Cimento dell’Armonia e dll’Inventione, coreografiada conjuntament amb Radouan Mriziga. També hi actuaran (LA) Horde – Ballet de Marseille amb la impactant The Age of Content, i el reconegut creador nord-americà Trajal Harrell amb The Köln Concert, entre d’altres.
Dansa rodada
Una de les curiositats de la temporada, en aquest cas vinculada a la comunitat, és l’aterratge de pràctiques ludicoesportives sobre rodes a l’escena. Veurem exemples de com la coreografia actual integra el patinatge i el monopatí, i fins i tot es podrà participar en diferents experiències en el marc d’un taller creatiu coorganitzat amb el MNAC. Serà de la mà de la coreògrafa madrilenya establerta a França Marta Izquierdo i de la danesa Mette Ingvasrten, amb diferents propostes amb patins i skates.
I també…
Com cada temporada, el Mercat dedica una part important de la seva programació als petits i als joves amb el Talla Única, peces per a totes les edats, que es poden gaudir en família i que també inclouen circ.
Finalment, en el marc dels festivals i cicles se celebrarà una nova edició del Festival d’objectes IF amb propostes molt interessants d’artistes que presenten treballs amb molta recerca. L’Africa Moment portarà Nadia Breugé, de Costa d’Ivori, i el cicle Cos de So permetrà veure com el moviment i la música a vegades s’entrellacen formant un únic cos.
Balanç i horitzons
Després de vuit temporades (dos mandats de quatre anys) al capdavant del Mercat, Àngels Margarit afronta la recta final en la direcció, si bé l’allargarà alguns mesos –fins al febrer de 2026– a causa de les obres a l’equipament, que es preveu que finalitzin el 2028. La rehabilitació de l’edifici conviurà amb l’activitat escènica, sempre galopant malgrat la inestabilitat política –s’estructura en un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat–, una pandèmia com la covid o qualsevol altra adversitat.
Margarit creu que s’han desplegat moltes accions rellevants, com més coproduccions, residències tècniques o el creixement d’iniciatives com la intersecció art-educació, i es troba a l’expectativa de fins a quin punt es consolidaran. També reflexiona que, en un moment “difícil per a tothom”, així com altres sales han experimentat canvis molt grans, la darrera temporada el Mercat ha registrat un 82% d’ocupació gràcies a un públic fidel. “La dansa és més minoritària, però alhora quan passen coses no deixes de venir. És efímer, no t’ho pots perdre. S’estableix una altra relació de confiança amb la programació i els artistes”. Alhora, destaca el 95% d’ocupació dels projectes educatius, un programa estrella que valora molt positivament, ja que cada cop atrau “més gent que s’atreveix, que té sensibilitat per venir a veure coses que no coneix, que són diferents”.
