Perspectives
Conciliació en temps de pandèmia
Si el tema de la conciliació familiar l’arrosseguem des de fa temps com a societat, durant el confinament per la covid-19 encara s’ha fet més palesa la necessitat de visibilitzar-lo i portar-lo a debat.
…
El sector cultural i la pandèmia. Qui cuida a qui?
Hem estat gairebé tres mesos tancats a casa i ara, amb les mascaretes al rostre i olor de gel hidroalcohòlic, encetem una nova normalitat que s’assembla molt a la vella però potser és encara una mica pitjor. Els danys col·laterals
…
La pantalla, aquella amarga salvació
Un malson recurrent del gremi i el públic teatral és quedar atrapats en les dues dimensions de la pantalla. Confinats a la Zona Fantasma; la condemna dels tres malvats criptonites del Superman de Richard Donner. La pandèmia va eliminar un
…
El delicat estat de salut de la indústria audiovisual catalana
Durant els mesos de confinament s’ha disparat el consum de productes audiovisuals i les grans plataformes nord-americanes n’han estat les més beneficiades. En unes setmanes s’han accelerat les tendències dels últims anys, com la presència cada vegada més esquifida del
…
Teló obert, mascareta posada
“Molts de vosaltres ens esteu preguntant per la ‘nova normalitat’ i per les mesures de seguretat del #GrecFestival! En aquest link t’ho expliquem tot i en aquesta foto podeu veure com estaran disposades les cadires del Teatre Grec”. Aquest
…
Nous escenaris després de la pandèmia
Què i com. Dues preguntes, dues incògnites que va provocar l’arribada del virus, com una plaga bíblica, que va buidar les platees i va deixar en una situació límit l’ecosistema teatral català, ja de per si molt precari. Costa trobar …
Del teatre de risc al risc dels teatres
La revista Entreacte i Recomana, Associació per a la promoció de les Arts Escèniques, van convocar el 3 de febrer passat el debat «Sales de teatre en perill: Cultura, negoci i gentrificació» a la Sala Cincómonos. La diagnosi del
…
1970-2010. La victòria final de l’escena teatral en la història de les mutacions entre sales de cinema i teatre
Transcorria l’any 1967 quan va semblar que Barcelona es quedava sense sales de teatre. Al Liceu només l’acompanyaven a la cartellera cinc sales més: el Barcelona, el Romea, el Talía, l’Apolo i el Poliorama. Havia tancat el Victòria i els
…