Entrades
Des de fa quatre anys, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya ha recuperat aquesta jornada festiva, amb què pretén agrair els socis i sòcies el seu suport i confiança. La idea és que, després d’una temporada de treball intens i complex –sobretot, en aquests temps que corren–, cal que tothom que pertanyi al sector de les arts escèniques i audiovisuals (professionals, empresaris, administracions, altres associacions) es reuneixi en una trobada distesa, per tal de compartir experiències i enfortir relacions.
El 27 de març, Dia Mundial del Teatre, el món sencer celebra la gran festa del teatre. Bé sigui dalt dels escenaris, al vestíbul dels teatres o a peu de carrer, aquest dia els professionals i els aficionats de les arts escèniques comparteixen el seu amor per l’art de Talia. Com cada any, l’AADPC vol afegir-se a la celebració en un acte festiu i reivindicatiu. La cita serà el 24 de març. Hi sou tots convidats!
El perfum de “la” Lizaran es continua respirant en l’aire. Un any després de la seva mort, ningú no ha oblidat aquesta gran actriu que sempre aportava als seus personatges una olor especial. És més, hi ha evidències que la seva flaire es mantindrà per sempre entre els bastidors dels teatres que la van acollir, com ara el Lliure o el TNC. Un premi amb el seu nom, una exposició i un llibre són algunes de les iniciatives que la recorden i l’homenatgen.
La posada en marxa de la Joven Compañía, que acaba d’estrenar a Madrid Invasión, de Guillem Clua, després de Fuenteovejuna, ha despertat un fugaç debat als mitjans sobre el tradicional abisme que hi ha al nostre país entre l’escena i els nois i noies d’entre 12 i 20 anys —a la pràctica i com a espectadors— i sobre la responsabilitat del sector i de les administracions en aquesta situació. Mentre que, a d’altres llocs, com el Regne Unit, hi ha institucions teatrals dedicades a aquest segment de la població (allà hi tenen, des de 1956, la companyia de joves actors National Youth Theatre, on van donar les primeres passes els avui cèlebres Hellen Mirren o Daniel Day-Lewis), a l’Estat espanyol l’abandó del teatre envers els adolescents ha estat clar. Ens hauríem de demanar quantes generacions de joves ha perdut el teatre espanyol pel fet de no prestar-los prou atenció.
L’article 147 de la Llei de la propietat intel·lectual defineix les entitats de gestió com a entitats legalment constituïdes, amb autorització de l’Administració i sense ànim de lucre, que tenen per objecte social gestionar per compte i interès de diversos autors o altres titulars de drets de propietat intel·lectual els drets de caràcter patrimonial.
El títol I del llibre II del Text refós de la llei de propietat intel·lectual (article 105 i seg.) regula els drets dels artistes intèrprets o executants.
Ara fa exactament set anys que la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa em van demanar si em volia posar al capdavant del CAET, Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. I vaig dir que sí!
Sóc l’Alícia Lorente, actriu graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre.
Em dic Ariadna Cabrol, sóc de Matadepera, però visc a Barcelona.