L’eina en fase de proves promet eficiència, coherència i menys sorpreses.
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha començat a provar un nou sistema d’intel·ligència artificial destinat a dissenyar la programació artística de les pròximes temporades. El projecte, que Entreacte avança en exclusiva, es presentarà oficialment al gener com una eina d’innovació i eficiència, dins d’una iniciativa del Departament de Cultura per aplicar models algorítmics a la gestió dels equipaments públics i “reduir la incertesa associada a la presa de decisions artístiques”, segons avancen fonts oficials.
El sistema, encara en fase pilot, treballa amb dècades de dades: ocupació de sales, durada mitjana dels aplaudiments, nombre de funcions prorrogades, presència a festivals internacionals, recepció de la crítica i recurrència de noms a les cartelleres. A partir d’aquests paràmetres, l’algoritme genera simulacions de temporada completes, ajustades a criteris de rendibilitat, equilibri institucional i “risc controlat”.
Segons fonts internes, el primer assaig ha produït una programació “coherent i tranquil·litzadora”: una gran producció inaugural amb repartiment reconeixible provinent de la televisió i paper patagònic d’Emma Vilarasau, dues reposicions d’èxits recents “per assegurar taquilla”, un clàssic molt català revisitat per Jordi Prat i Coll, un text de dramatúrgia contemporània avalat per premis menors i la peça internacional d’un director amic “per justificar el relat europeu”. El sistema també ha recomanat situar les propostes més arriscades en franges d’exhibició curtes, amb discurs pedagògic reforçat.
En una segona simulació, considerada més atrevida, el sistema ha proposat obrir la temporada de la Sala Gran amb l’adaptació d’una obra de Shakespeare i tancar-la amb una relectura de Txékhov ambientada a la Barcelona actual. Entre aquests dos extrems, l’algoritme situa altres plats forts: un musical de gran format “per eixamplar públics”, la inclusió d’un text d’autora contemporània “per complir criteris de renovació” i un espectacle híbrid “que sembli experimental, però no ho sigui massa”. Fonts del projecte admeten que els resultats “s’assemblaven molt” a una temporada real del TNC dels darrers anys.
Programacions objectives
El Departament defensa que el sistema no substitueix criteris humans, sinó que els objectiva. “L’algoritme no té ego, no discuteix, no pertany a cap família escènica ni practica el nepotisme, no demana més pressupost i no s’ofèn si un projecte cau”, apunten fonts institucionals, que remarquen que la IA ha demostrat una especial habilitat per detectar “noms recurrents que generen consens”.
Tot i el to oficialment tranquil·litzador, la implantació del model ja genera nerviosisme entre el personal. Alguns equips temen que tasques com la curadoria, la planificació o la lectura de projectes puguin quedar reduïdes a funcions de supervisió. “L’anomenem eina, però ja programa com si fos direcció”, apunta una font interna.
El projecte es troba encara en fase de proves, però fonts pròximes al seu desenvolupament reconeixen que, si els resultats continuen sent satisfactoris, el sistema podria assumir funcions cada vegada més estructurals. En aquest context, ja ha començat a circular la hipòtesi que, quan finalitzi l’actual mandat de direcció artística de Carme Portaceli al final de la temporada 2026-2027, la IA pugui esdevenir una alternativa estable al model de direcció personalista.
De moment, a data del 28 de desembre, no hi ha cap decisió presa, però l’algoritme ja ha simulat diversos escenaris de relleu, ha optimitzat els temps de transició i, segons algunes fonts, ha identificat la seva pròpia candidatura com “la més eficient per dirigir el TNC”.
