Va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i les seves cançons populars han fet història a través de 40 discos enregistrats.
ACN/Entreacte – La cantant catalana Núria Feliu ha mort als 80 anys. En la seva llarga trajectòria, la popular cantant va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans en els seus més de 40 discos. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 va publicar les memòries Dies i records d’infantesa i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria. La cantant va patir un ictus a principis del 2021.
Feliu es va iniciar quan era petita en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre ha estat molt arrelada, i va fer també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica. Després va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
El 1964 va debutar com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores va actuar amb continuïtat i va realitzar nombrosos enregistraments discogràfics. Va publicar, un any després, els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent, versions catalanes de cançons nord-americanes. L’any 1966 va començar una col·laboració amb Tete Montoliu, que va culminar amb l’aparició d’un LP enregistrat amb Erich Peter, Billy Brooks i Booker Ervin. El 1997 es va publicar un àlbum recopilatori amb el títol Tete Montoliu-Núria Feliu, 1965-1990.
L’any 1995 va editar el llibre Vols ballar? 93 cançons i ballables, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris van ser esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 va publicar les memòries Dies i records d’infantesa i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria.
Premis
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis que van des del trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966); el premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976); la Medalla del Cercle Català de Madrid (1979); millor disc de l’any de Ràdio 4 per Viure a Barcelona (1979); la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Obra del Ballet Popular “Dia de la Sardana” (1989); el Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990); el Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990); el Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995); la Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001) ; el Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005) i el Premi Enderrock d’honor (2020).
