El nou director artístic aposta per una companyia de dotze intèrprets, el patrimoni teatral i l’autoria contemporània.
“Vaig força al teatre, no només en faig, sinó que també en consumeixo. No hi ha millor manera de conèixer el teatre d’un país.” Així ha començat divendres Josep Maria Mestres la presentació del seu projecte com a nou director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), definint-se no només com un home de teatre, sinó també com un espectador que coneix de prop l’escena del país. Amb una trajectòria que l’ha dut a treballar tant en l’àmbit públic com en el privat, fet del quan s’enorgulleix, Mestres ha dirigit deu espectacles al TNC —set a la Sala Gran i tres a la Sala Petita— i aquesta temporada hi tornarà amb La Mare Coratge i els seus fills, que serà el seu onzè muntatge a la a la institució, que coneix bé i que ha remarcat que és “una casa que m’estimo, que vull gran i forta”.
El nou director artístic assumirà plenament el càrrec a partir de la temporada 2027-2028, després d’un període de transició amb Carme Portaceli durant el qual treballarà en la definició del nou projecte. La proposta vol reforçar la dimensió pública del TNC, ampliar-ne la relació amb el sector i el territori i generar noves oportunitats per als professionals de les arts escèniques. La creació d’una companyia de dotze intèrprets és la principal novetat d’un projecte que també situa al centre la llengua catalana, el patrimoni teatral, la dramatúrgia contemporània i la necessitat d’arribar a nous públics.
Dotze intèrprets amb contracte estable
Era la novetat més esperada. La futura companyia del TNC, que formava part del projecte presentat a concurs per Mestres, estarà integrada inicialment per dotze intèrprets professionals menors de 35 anys, sis actors i sis actrius, seleccionats mitjançant un procés d’audicions obertes. Els candidats hauran de tenir formació en arts escèniques o experiència professional. Cada promoció treballarà durant dues temporades, amb contractes estables i continuats, i combinarà la preparació interpretativa amb la participació en produccions del teatre.
El projecte preveu que la primera temporada se centri en la formació i en la preparació d’un primer espectacle a partir d’un text del patrimoni teatral, preferentment català. Aquesta formació podrà incloure treball de vers, prosòdia, cant, dansa i moviment, entre altres disciplines, amb la voluntat d’ampliar els recursos expressius dels intèrprets i dotar-los d’eines per afrontar repertoris i llenguatges diversos. Durant la segona temporada, la companyia combinarà la gira del primer muntatge amb els assajos i l’exhibició d’una segona producció, de nova creació, encarregada expressament a un autor o autora contemporanis per als dotze membres de l’equip.
La companyia podrà incorporar professionals externs quan les necessitats artístiques d’un espectacle ho requereixin. Un cop acabada cada promoció, el TNC n’avaluarà el funcionament i estudiarà possibles modificacions del model. Mestres ha advertit que es tracta d’una “primera aproximació. Veurem com va i si s’ha de fer algun canvi”. La voluntat és que la iniciativa no es converteixi en una estructura desconnectada de la resta de l’activitat del teatre, sinó que contribueixi a generar continuïtat en els processos de treball i a facilitar la incorporació progressiva de nous professionals al sector.
El director ha defensat que la formació és un dels elements essencials del projecte, especialment per abordar determinats repertoris. Considera que hi ha eines interpretatives i coneixements que cal recuperar i treballar amb més profunditat, i que una companyia d’aquestes característiques pot contribuir a ampliar les possibilitats dels intèrprets i a donar vida al teatre.
La posada en marxa del projecte s’haurà d’encaixar en la planificació artística i pressupostària de la institució. Durant el període de transició, Mestres treballa en la definició de la temporada 2027-2028, mentre la direcció sortint tanca el seu mandat. En aquesta primera etapa compta amb l’assessorament artístic d’Ignasi Camprodon i Gara Roda. A partir de la temporada vinent, Roda assumirà la coordinació artística i Fran Guinot s’incorporarà com a adjunt a la direcció.
“Director de teatre de text”
La llengua catalana i la cultura del país són eixos centrals del projecte. Mestres ha reivindicat el paper del TNC en la seva protecció i projecció, així com la necessitat de relacionar-se amb altres teatres des de la reciprocitat. “Sempre m’he considerat un director de teatre de text”, ha afirmat. “Crec que les paraules són les eines més importants per explicar històries i generar pensament”. Per això, vol garantir que els textos arribin amb nitidesa al públic i que la llengua a l’escenari s’estimi i es respecti, tant en la creació contemporània com en les traduccions.
El patrimoni teatral i l’autoria actual han de conviure. Mestres entén els clàssics com a material viu, que cada generació pot rellegir des del present: “Els hem de deixar parlar, els hem d’escoltar i, això és el més important, hem de dialogar amb ells”. Alhora, aposta per donar més pes a la dramatúrgia contemporània catalana, que considera en un moment de força creativa, una “edat d’or”.
Allargar la vida dels espectacles
Mestres vol estudiar l’ampliació dels períodes d’exhibició d’algunes produccions, una o dues setmanes quan sigui viable, per facilitar que més espectadors hi puguin accedir i millorar el retorn social de la inversió pública. “No treballo perquè les sales estiguin plenes. És una conseqüència, no un objectiu”, ha afirmat. El repte és equilibrar la renovació de la cartellera amb més recorregut per als muntatges: “Si no, ens convertim en una trituradora d’espectacles”.
La programació també ha d’incorporar dansa, teatre visual i de gest, circ, arts performatives i propostes híbrides. Mestres ha reivindicat igualment el teatre familiar i les propostes adreçades als adolescents. Pel que fa a la dramatúrgia, el TNC preveu obrir una bústia de textos i projectes escènics, amb una comissió que els llegirà, valorarà i respondrà. El teatre també buscarà activament creadors i propostes, tant consolidades com emergents.
El territori com a destí
Mestres vol reforçar la col·laboració amb equipaments de tot Catalunya i impulsar projectes que neixin del treball amb agents culturals del territori. “Hem de passar d’una concepció del territori com a destí a una concepció del territori com a origen”, ha defensat. Sobre el llegat de l’etapa anterior, ha rebutjat plantejar el canvi de direcció com una ruptura: “No hem de fer net de res. Hi ha una història, un projecte”. Mestres també voldria dirigir un espectacle cada any durant el mandat. “Espero poder-ho fer, perquè és el premi, és el bombonet”, ha dit sobre la possibilitat d’autoprogramar-se.
La presentació s’ha tancat amb un poema de Bertolt Brecht que recorda de l’espectacle Hola Brecht, amb uns versos que avui tornen a ressonar: “Certament visc en uns temps molt foscos”. Davant l’amenaça de regressió dels drets i les llibertats, Mestres ha reivindicat el teatre com un acte comunitari que ens permet reflexionar sobre la condició humana, fer-nos preguntes i combatre la por. “Sempre amb l’objectiu d’alimentar l’esperit i perseguir la llum”, ha conclòs, reivindicant la capacitat del teatre de mantenir viva l’esperança.
