El passat 27 de juny la seu de la SGAE a Barcelona va acollir la taula rodona Què fem per augmentar l’autoria femenina a la cartellera? dins del programa d’actes del cicle d’autoria femenina contemporània Primavera Vaca.
Hi van participar Beth Escudé i Gallès, doctora en Arts Escèniques, dramaturga, directora i docent, professora de l’Institut del Teatre; Mercè Sarrias, dramaturga i guionista; Eva Hibernia, poeta, dramaturga, directora i docent i Blanca Bardagil, dramaturga, directora, guionista i docent, a més de Carme Tierz, periodista cultural i directora de la revista Entreacte, que va moderar les intervencions.
Totes quatre van desgranar les principals raons que dificulten el reconeixement i la presència igualitària de les dramaturgues en el panorama escènic català. D’una banda, es va posar de relleu la inèrcia acadèmica, cultural i social d’emmirallar-se en els referents literaris i els criteris masculins.
A tall d’exemple, Beth Escudé va il·lustrar el cas de l’Institut del Teatre de Barcelona, on als estudis de direcció i dramatúrgia han eliminat alguns texts de marcat caire masclista alhora que fan discriminació positiva tot ampliant les fonts de texts escrits per dones.
Eva Hibernia va remarcar la importància d’aquest tipus de gestos en l’àmbit acadèmic així com la voluntat d’educar-se en la igualtat, creant fons de biblioteques paritàries i portant a terme actes de reivindicació i d’intervenció amb continuïtat.
Blanca Bardagil va insistir en la priorització del talent com una eina que permeti trencar l’encara manca de sensibilitat respecte la qualitat de les dramaturgues tant en l’escriptura com en la direcció d’escena. M’he hagut de maquillar per semblar més gran i m’han preguntat que per què no feia d’actriu. De vegades, he sentit que m’imposava poc per ser dona i per ser jove, sobretot en el cas de la direcció escènica, va comentar.
Finalment, Mercè Sàrrias també va relatar una experiència personal per mostrar la falta de consciència i de reconeixement de la feina de les autores. En un guió que havia escrit sobre una temàtica de refugiats, van alterar-li el seu text sense consultar-li abans. Si hagués estat un home -va dir Sarrias- li haguessin consultat. Sembla que les dones puguem renunciar i no crear conflicte. S’espera que siguem treballadores i no diem res. Jo m’hi vaig enfrontar. És un dret.
