Després de plantejar una suspensió de totes les celebracions previstes a causa de la situació social i política que travessa Catalunya, els principals actors sectorials han decidit celebrar els actes previstos per commemorar el Dia Mundial del Teatre.
A més, ADETCA, Teatres Públics, l’AADPC i els Premis de la Crítica han volgut signar un manifest conjunt en defensa de les arts escèniques com a millor antídot per “qüestionar-nos nosaltres mateixos i també –només faltaria!- qüestionar el poder”.
Reproduïm a continuació el manifest que es va fer públic ahir al transcurs dels Premis de la Crítica i que també es llegirà avui a les celebracions del Dia Mundial del Teatre:
ADETCA, Teatres Públics, AADPC i Els Premis de la Crítica, davant dels fets ocorreguts aquests darrers dies, ens hem plantejat, per un moment, suspendre totes les activitats programades dins de la celebració del Dia Mundial del Teatre.
Però no ho farem, i no ho farem perquè el Teatre és el mirall perfecte de la naturalesa humana, amb les seves misèries i també amb les seves grandeses. És el lloc que ens fa replantejar, molt sovint, les nostres conviccions; que ens permet posar-nos en el lloc de l’altre, que ens dóna les eines per ser crítics, d’afirmar o qüestionar els nostres “principis”. És el lloc en que des de l’humor, la sàtira, la ironia i la caricatura però també des de les “imatges”, els jocs de paraules, la figuració, el text, el subtext, les dobles o triples o quàdruples lectures, del retrat més realista i costumista podem qüestionar-nos nosaltres mateixos i també –només faltaria!- qüestionar el poder.
Quan decidim escriure un text, programar-lo, interpretar-lo i fer saber a la gent què és el que anirà a “viure”, ens estem significant.
És el lloc on es va més enllà de tribus, races, gènere, creences, ideologies. L’acceptació de les diferents singularitats de cada ésser humà hi són benvingudes i tenen el seu lloc per mostrar-se.
És per això que, en uns moments en que els drets fonamentals, la llibertat d’expressió, el respecte a la voluntat sorgida d’un acte democràtic bàsic –unes eleccions, quin perill…- es veuen vulnerats. El Teatre, ara mateix, és més necessari que mai.
I tot i les supersticions, el dia mundial del teatre es vesteix de groc.
