Si no sabeu què triar entre les 92 propostes del festival de Girona i Salt us donem un cop de mà Auca#164
Imprescindibles
Aquest ja l’he vist, això vindrà al meu poble, només hi puc pujar un cop… Partim de la base que no es pot veure tot (ja ens agradaria), i que sempre en la vida s’ha de triar, cost d’oportunitat, diuen els economistes. Abans no comencen a volar les entrades, paga la pena repassar les fites de la 34a edició de Temporada Alta perquè no ens passi per alt cap imprescindible, espectacles d’aquells que venen de fora, que només podem gaudir un o dos dies i, clar, juguen amb el nostre FOMO teatral. Entre les novetats de la primera edició de Narcís Puig com a director, alguns clàssics contemporanis i noves visites dels sospitosos habituals. Som-hi.
Matinar
Obrim, per descomptat, amb el gran reclam del cartell, la papessa Angélica Liddell, qui torna a estrenar una creació produïda a Girona després de Vudú (3318) Blixen. L’autora i intèrpret tanca la trilogia sobre la mort amb Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir, una peça en què la fascinació pel suïcidi ritual de Yukio Mishima esdevé argument sangonós. I el detall més insòlit: la funció comença a les 5.45 del matí i acaba amb la sortida del sol, literalment, com si la vida i la mort es donessin la mà en el mateix instant. Espectacle no apte per a dormilegues.
Ser o no ser un clàssic
Thomas Ostermeier és una de les figures recurrents de Temporada Alta, però enguany no ens porta un espectacle qualsevol. Hi torna amb el mític Hamlet estrenat fa més de quinze anys i convertit en un referent incontestable del teatre europeu. Els qui el van veure recorden la descàrrega d’energia física i humor fosc amb què l’actor protagonista, Lars Eidinger, va sacsejar el text de Shakespeare. Una repesca llargament cobejada pel festival i un recordatori sobre espectacles que no envelleixen, al contrari, es fan més poderosos amb el temps.
Embolicar-se
La belga Miet Warlop és ja un nom clau de l’actual escena europea, però encara no havia trepitjat Girona. El seu debut a Temporada Alta es titula Inhale Delirium Exhale, espectacle que desplega una onada d’imatges i estímuls hipnòtics. Cinc intèrprets manipulen més de 4.000 metres de seda que es converteixen en matèria viva, entrellaçada amb acció física i vídeo en directe. El resultat és un ritual escènic que oscil·la entre l’humor i l’abstracció, una experiència d’alta volada sensorial que arriba com a estrena a l’Estat.
Riure musicat
Com diu Narcís Puig, “Christoph Marthaler t’agrada o l’odies”. El mestre de l’absurd melancòlic, torna a Temporada Alta amb Le Sommet (estrena a l’Estat). Sis personatges es reuneixen en un espai incert suspès a la muntanya: potser un refugi, un búnquer o una sala de cimeres polítiques. Parlen idiomes diferents, es comuniquen malament i s’organitzen de forma maldestra, fins que les paradoxes, la música i les cançons fan circular una estranya tendresa. Una comèdia lúcida sobre la fragilitat de conviure sense llenguatge comú.
Justícia poètica
Teatre d’urgència que podria esdevenir una de les sorpreses de l’edició. The Hague és una al·legoria punyent, còmica i esgarrifosa sobre la guerra d’Ucraïna. La dramaturga Sasha Denisova imagina un futur judici per crims de guerra contra Putin i el seu cercle íntim, però el procés no té lloc en cap tribunal real sinó dins la ment d’una nena que es converteix en fiscal i testimoni. Amb direcció de Galin Stoev, l’espectacle barreja música i política, document i somni, amb una estètica que oscil·la entre Shakespeare i els Monty Python.
Yerma sense Lorca
Després de deixar-nos bocabadats amb Altsasu, la directora basca María Goiricelaya torna amb una revisió lliure de Yerma. No hi trobarem els textos de Lorca, sinó la història d’una artista bilbaïna que reconstrueix la seva pròpia història vital i el desig de maternitat en un entorn urbà ple de contradiccions. Els personatges encarnen afectes i silencis que donen veu a les dones que avui afronten la impossibilitat biològica de tenir fills. Absència, pressió social i dolor reprimit travessen un muntatge colpidor que tanca gira a Girona.
Conjunció
Encara que l’obra també es podrà veure al Lliure, no es pot passar per alt la gran producció d’aquesta edició de Temporada Alta, l’oportunitat de posar a treballar un creador internacional amb un equip local, un veritable repartiment de luxe. L’uruguaià Gabriel Calderón, autor de la fita Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) que va portar el català al Festival d’Avinyó, escriu i dirigeix ara Ai! La misèria ens farà feliços, amb Pere Arquillué, Daniela Brown, Joan Carreras i Laura Conejero. La peça imagina una distopia en què actors i humans han deixat de ser útils en una societat automatitzada, una sàtira ferotge sobre què queda de l’ésser humà quan les màquines poden fer-ho tot.
Amèrica, por supuesto
La connexió amb Llatinoamèrica tornarà a ser un tret definitori. En aquesta edició, noms ja imprescindibles com Marina Otero, també novetats com Conchi León i Jimena Márquez. En destaquem un nom, Romina Paula, referent de la creació argentina independent que torna per presentar Sombras, por supuesto, una peça amb ecos de Fassbinder i reflexions sobre la repressió policial que confirma l’atracció magnètica del seu teatre. Paula, a més, farà doblet, ja que dins el Flaix de tardor també es podrà veure El tiempo todo entero: Temporada Alta recupera per estima i insistència aquesta fita que va deixar empremta a Girona i ara es podrà veure per primer cop a Barcelona.
Extensió a Barcelona
Com acabem de dir, el doblet de Romina Paula enllaça amb una de les novetats d’enguany: el Flaix de tardor – BCN, una nova extensió del festival que llança la seva xarxa cap a Barcelona, una finestra internacional que porta a la capital set espectacles entre el 21 d’octubre i el 15 de novembre. La programació recupera Coup Fatal d’Alain Platel, una altra fita de Temporada Alta que va sacsejar el públic fa deu anys amb la seva barreja de música barroca i ritmes congolesos. També s’incorporen al cicle noms com Toni Servillo, François Gremaud, Gabriel Chamé Buendía, Forced Entertainment i la Dresden Frankfurt Dance Company. Un pas en el creixement del festival que, no obstant això, continua bategant des de Girona i Salt. Ah, no trigueu a decidir: entrades a la venda a partir del 4 de setembre.
