La sortida del pròxim número d’Entreacte serveix per escalfar motors pel 8M i plantejar arguments contra el pessimisme imperant #Auca57
Adormits
Un dels moments més absurds del teatre universal és la mort de Romeu. Trasbalsat per un sentiment de desgràcia i per l’embogiment d’un amor irreflexiu, el noi opta per suïcidar-se davant d’una Julieta que en realitat dorm. Tot semblava perdut quan en realitat no era més que un ordit per arribar al final feliç. L’excés de pessimisme ens pot jugar males passades quan segurament no sempre el got està ni tan ple ni tan buit. No es tracta de negar els enormes problemes i desafiaments que veiem cada dia als diaris, al contrari, sinó de tractar d’evitar l’alienació i la inactivitat. La desesperança funciona com a mètode per tenir-nos lligats i dòcils.
Augment
Baixat a l’àmbit de les garrofes, per descomptat que existeix un sector cultural empobrit i precaritzat fins al límit de l’admissible, però no es tracta d’un escenari ni normal ni tolerable. Els esforços en tots els sentits han d’anar a pal·liar les situacions insostenibles, a denunciar les injustícies. Els pressupostos de la Generalitat han arribat a l’1,5% dedicat a Cultura. Encara som lluny del 2% que reclama el sector, però ara el que urgeix és saber on va a parar l’augment de 100 milions previst: res avançarem si acaben reforçant les estructures d’un sistema que fomenta la pobresa dels treballadors de base.
Reptes
Contra la desprotecció del col·lectiu, les principals associacions sindicals del món cultural –entre elles l’AADPC– han aconseguit treure del Govern central la creació d’una prestació especial d’atur que vol mitigar el problema de la intermitència de la professió. Es tracta d’una iniciativa per donar cobertura a les persones artistes i tècniques que pel seu treball no estable fins ara no tenien accés a la prestació de desocupació. Els jubilats amb feines esporàdiques i els artistes autònoms amb baixos ingressos també estan més protegits amb la nova llei. Victòries parcials però importants, avenços per demostrar que altres reptes més considerables –com l’arribada de l’Estatut de l’Artista– són realitzables i realistes.
Direccions
També semblava impossible fa pocs anys que la presència de dones directores a la cartellera comencés a trencar inèrcies històriques i sostres de vidre. Més enllà del debat, les quotes ja donen fruits i, com a mínim, s’ha propiciat una renovació de cares i de temàtiques. S’està transformant el panorama escènic i l’audiovisual fins ara copat per una visió concreta, la masculina. El pròxim número d’Entreacte –a punt d’arribar a subscriptors i punts de distribució– vol prendre la mida als canvis amb una visió de conjunt a diverses veus. Sabem que queda molt camí d’igualtat possible, però d’entrada ja hem descobert que res no és inamovible. Posats a fabular, ara que estan tan de moda les adaptacions i els canvis de final, potser amb una mica de positivisme Julieta quan desperti no seguirà els desesperançats passos de Romeu.
