L’any passat, quan encara dirigia el Mercat de les Flors, per a l’edició del programa del Festival ‘Salmon’ vam demanar a tots els artistes que hi participaven que ens expliquessin com es van aficionar a les arts escèniques i quin va ser el primer espectacle que els va marcar. Les respostes eren molt curioses i no tenien gaire a veure amb la seva feina actual com a creadors. És una pregunta que ens podem fer tots ara mateix…. Si hi havia alguna cosa en comú en aquelles respostes és que es tractava d’experiències individuals que tenien molt a veure amb l’entorn on cadascú havia crescut i en l’oferta d’espectacles que tenien a l’abast. Però les experiències eren sempre individuals. Jo mateix potser no m’hauria aficionat a les arts escèniques si al poble on vaig créixer no hi hagués hagut una activitat cultural tan intensa o si la gent de l’entorn dels Joglars no s’hagués quedat a viure al poble de l’Esquirol. Ni potser tampoc m’hauria dedicat a la gestió cultural si no hagués viscut una experiència frustrant. Als anys noranta, jo actuava amb la companyia Zotal Teatre dins el Festival Grec i vaig viure com el públic abandonava la sala en un espectacle que jo em creia de debò i en el qual estava emocionalment i completament compromès. En aquell moment vaig sentir la profunda necessitat d’estudiar i voler comprendre millor el públic de les arts escèniques.
El meu camí des de llavors ha estat marcat per la curiositat, les ganes d’aprendre i la necessitat d’il·lusionar-me pels projectes en què m’involucro. Ara m’agradaria ser capaç de proposar a la meva ciutat un Grec coherent, divers, contemporani, un festival que acompanyi un canvi de generació d’artistes, que contribueixi a ampliar els públics i que faci de plataforma del talent de casa. I també voldria gaudir del privilegi de convidar artistes excepcionals que deixin empremta i que facin que altres persones tinguin les seves experiències individuals que els facin estimar les arts i la cultura.
