Fa més de cent anys que se celebra, i tot i el terreny que la dona (occidental) ha guanyat des d’aleshores en l’àmbit social, polític, laboral o econòmic, la lluita és encara necessària. El Dia Internacional de la Dona 2015 continua denunciant greus desigualtats salarials entre homes i dones i un desequilibri preocupant entre uns i altres a l’hora de conciliar la vida familiar amb la professional. La situació potser s’ha agreujat amb la crisi, però no ens hem d’enganyar: en temps de vaques grasses es produeixen les mateixes descompensacions, i la balança sempre s’inclina del costat dels homes. La nostra societat, moderna i, en molts aspectes, avançada, dóna via lliure al sexisme (de vegades, fins i tot el fomenta, conscientment o no), com pot comprovar-se fàcilment fent una ullada a les campanyes publicitàries: els anuncis de joguines infantils utilitzen un llenguatge radicalment sexista, que atorga a nens i a nenes un rol definit i ancorat en vells prejudicis… els mateixos que predominen als anuncis de productes de neteja, als de marques de cotxes (que relacionen la potència del motor amb el vigor sexual del conductor) o de cosmètica (que ens ven la idea que l’únic que compta en una dona és tenir un físic perfecte).
Malauradament, en un col·lectiu com l’artístic, alliberat de moltes de les cotilles morals que escanyen les dones, també hi ha diferències (i moltes) entre creadors i creadores. No es tracta només que hi hagi més papers protagonistes per a actors que per a actrius o que, a partir d’una determinada edat, una actriu trobi més dificultats que els seus companys per aconseguir feina. Hi ha més. On són les directores dels grans equipaments culturals? Quantes dones dirigeixen un teatre al nostre país? No, no podem abaixar el cap davant la desigualtat, per bé que sigui menys acusada que la de fa un segle. La lluita continua, i implica tothom, dones i homes. Des de l’Entreacte desitgem que arribi el dia que no commemorem les fites de la dona, sinó que al calendari en tinguem un que celebri la igualtat.
