Són dos dels professionals més visibles de la seva generació: fan cine, televisió i teatre, són actors i directors.
Van néixer el mateix any -1982- i es van donar a conèixer fa més de deu anys gràcies a sèries als serials de TV3: ella a Estació d’enllaç, ell a i Vent del pla. Aina Clotet ha rodat Tiguer, el seu primer curtmetratge, i acaba d’exhaurir entrades amb El sistema solar del Lliure. Pau Roca continua amb Bodas de sangre, el primer Lorca d’Oriol Broggi, i acaba de dirigir Bull a La Villarroel. Els hem reunit per parlar de present i futur, de realitats i projectes, d’una generació que es va fer gran en temps de crisi i ara no té por de res.
Si no troben sala, adapten un espai. Si no troben director, s’autodirigeixen. Si no els ofereixen un projecte, se l’inventen. Aina Clotet i Pau Roca formen part d’una generació que ha crescut i continua lluitant per obrir-se camí enmig de la crisi econòmica i social que sembla que no s’acabi mai. Malgrat els pocs recursos, junts comencen a renovar el llenguatge teatral i, fins i tot, la manera d’apropar-se als espectadors. Són un grapat de creadors i intèrprets que saben que la unió és el millor antídot contra la precarietat, i per això han decidit fer pinya. Són flexibles, tot terreny i troben a faltar, com diu Aina Clotet, “una sacsejada” a la cartellera teatral i més recursos per al panorama audiovisual. Més experimentació i menys autocomplaença. Si la revolució és possible, és a les seves mans.