Durant els darrers anys ha estat una companya de viatge del CAET, una espectadora fidel i audaç.
Filla de comunistes, molt compromesa social i políticament, sempre ha lluitat per fomentar la cultura. Empresonada a La trinitat als anys 70 canalitza les seves vivències i ideals a través de múltiples llenguatges. Amb el seu company en Floreal Soriguera, han estat un referent molt estimat a la nostra ciutat.
Els darrers anys he tingut la sort de treballar amb ella en tres espectacles, L’hora en què res no sabíem els uns dels altres de Peter Handke, i els treballs de creació Anthropos i Zero, una reflexió sobre l’obscenitat del pas del temps.
M’admirava especialment la seva generositat i capacitat de risc, sempre estava disposada a tastar un nou espectacle o a endinsar-se amb valentia en un projecte. En el cas de Zero, fins i tot, va decidir deixar de portar el bastó que feia algun temps que l’acompanyava, per poder moure’s amb llibertat i elegància per l’escenari.
Pep Pla
© R Justamante – ZERO amb Maria Dolors Duocastella
