En un exercici de malabarisme verbal, des del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, es promet que hi haurà mecenatge, però a través d’incentius fiscals. El món cultural, ja prou castigat, ho ha rebut com un galleda d’aigua freda.
L’escena podria ser així: «A Bill Murray li sona el despertador a les 6 del matí, però en comptes de l’I’ve Got You Babe, de Sonny & Cher, sent la veu d’un locutor que diu: El secretari d’Estat de Cultura, José María Lasalle, ha anunciat que la llei de mecenatge que el Govern central va prometre a principi de legislatura i que considerava prioritària no veurà la llum». L’escena es repetiria, un dia rere l’altre, perquè a la llei de mecenatge li ha passat com a Bill Murray, que ha quedat “atrapada en el temps” i més congelada que la marmota Phil de Punxsutawney. El món de la cultura ho viu com una nova fuetada damunt de la ferida causada per l’augment de tretze punts de l’IVA, i el seu enuig, decepció i astorament s’han fet sentir a través dels mitjans de comunicació. Les declaracions de Lasalle en què prometia incentius fiscals per pal·liar la no-llei de mecenatge han estat rebudes com una “aixecada de camisa” per un sector ja prou castigat per la crisi.
Però, què prometia la nonada llei de mecenatge? Doncs que la deducció per a les persones que fessin un donatiu a entitats sense ànim de lucre o a activitats culturals sense finalitats comercials passaria del 25% al 30% en l’IRPF de 2016. I també es preveia augmentar la desgravació en cinc punts addicionals quan les donacions es fessin durant tres anys consecutius a la mateixa entitat. Els avantatges fiscals per a les empreses també passarien del 35% al 40% en l’impost de societats en els pròxims dos anys, si es mantenien les aportacions durant un període de tres anys. La llei, a més, prometia bastir una estructura sòlida de col·laboració entre cultura i empresa per crear un vincle fort.
Nova llei, no; reforma fiscal… potser sí
La reforma fiscal que el Govern central presenta com a alternativa a la no-llei proposa un tipus de deducció general del 25% al 35% de l’IRPF i de fins al 40% en l’impost de societats. Pel que fa al micromecenatge, es promet una deducció del 75% per als primers 150 euros d’inversió, i del 27% al 35%, per a la resta. Podria semblar que es compensa, però cal recordar que la reforma encara no s’ha dut a terme i que, de facto, la fitxa ha tornat a la casella de sortida. Som on érem.
Les conseqüències que no s’implementi la llei són palmàries: al món de la cultura li serà encara més difícil tirar endavant els projectes. Moltes empreses que estaven esperant aquesta regulació, ara poden fer-se enrere. Es perd competitivitat respecte a altres països d’Europa, que sí que han apostat per una llei de mecenatge de mires àmplies. A banda de deixar constància de la “gran decepció” que li causa l’enterrament de la llei, Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), diu: Hi ha un problema de model, de forma d’entendre la cultura. L’aportació de recursos a la cultura és vista gairebé com a evasió fiscal. Quan la realitat és que regular el mecenatge acabaria essent fins i tot rendible. El preocupa l’aclaparament que pateix la cultura, amb una crisi econòmica que fa minvar l’aportació pública i que alhora castiga amb una càrrega impositiva salvatge, i amb un menor consum per part del públic, que ha de reduir despeses. Potser a algú ja li va bé que tot vagi així de malament…, afegeix.
No tan sols és finançament
La llei de mecenatge havia de posar les bases perquè el món empresarial s’impliqués més en la cultura, i el finançament era una part important, però no l’única. Per a Mercedes Basso, directora general de la Fundación Arte y Mecenazgo, entitat sense ànim de lucre sota els auspicis de La Caixa, concebre el mecenatge només com una simple donació de diners seria ser totalment simplista. El que cal és crear una cultura de mecenatge, que vol dir que es forja una relació estreta entre mecenes i patrocinats, que els projectes són compartits i que hi ha intercanvi d’idees. El mecenatge va més enllà d’un logo en un photocall. Adverteix del cost elevat que pot tenir perdre l’oportunitat de regular el mecenatge. A França ho tenen molt clar: el seu model camina al costat de la cultura, van de bracet, amb total normalitat. Aquesta és la diferència, i no l’aspecte fiscal.
Gemma Sendra és la directora de la recentment creada Fundació Catalunya Cultura, una plataforma per al mecenatge que té com a objectiu incentivar la col·laboració entre el sector empresarial i l’àmbit cultural, i propiciar el mecenatge cultural de les empreses (vegeu requadre). Sendra qualifica de “desastre” que la llei no vegi la llum. Una vegada més, és la cultura d’aquest país la que acaba rebent. En relació amb altres països, aquesta paralització ens perjudica molt, ens treu competitivitat. I posa un exemple: a una producció cinematogràfica li pot acabar sortint més a compte rodar al sud de França que a Catalunya.
Per a Joan Sala, cofundador de Verkami, plataforma de micromecenatge (crowdfunding), si en la reforma fiscal que proposen s’hi inclou aquesta desgravació del 75% per als primers 150 euros, pot ser interessant. Segons diu, no és clar que Verkami entrés en l’àmbit d’actuació de la llei de mecenatge, perquè el que oferim és una compra avançada, amb valor afegit.
Neix Catalunya Cultura, una fundació que vol activar el mecenatge
El 23 d’octubre de 2014 es va constituir a Barcelona la Fundació Catalunya Cultura, una plataforma per al mecenatge que vol incentivar la col·laboració entre el sector empresarial i l’àmbit cultural. Està impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per un grup de vuit empreses de referència, amb la col·laboració del CoNCa i de l’Institut Català de Finances. Les empreses són: Havas Media Group, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Gramona, Grup Damm, Grup Planeta, Hewlett Packard i la Fundació Carmen i Lluís Bassat.
La Fundació actuarà com a dinamitzador de projectes culturals de manera coordinada amb el Departament de Cultura, així com amb altres institucions públiques. La seva directora, Gemma Sendra, explica: Les empreses del nostre país sempre han donat suport a la cultura, només cal fixar-se en institucions com el Liceu o l’Ateneu, per posar-ne dos exemples. La Fundació neix per dinamitzar, fer lobby, obrir línies d’ajut per a projectes en dificultats.
Desgravacions entre el 60 i el 75% a França
Si Gai Clini Mecenes, el polític romà del segle I que va donar origen a la paraula mecenatge, aixequés el cap, probablement se n’aniria a viure a la Gàl·lia (o sigui, a França). L’any 2003, el Govern francès va aprovar la llei relativa a mecenatge, associacions i fundacions, que concedeix a les empreses franceses una desgravació fiscal del 60% sobre el total de l’aportació
. Per a les persones físiques, aquesta deducció és del 66%, amb algunes variacions que poden arribar al 75%.
El concepte de mecenatge és ampli: inclou donacions per a projectes culturals, socials, educatius, sanitaris, etc. Per al sector cultural, a més, hi ha condicions encara més avantatjoses per a donant i beneficiari. Mission du Mécénat és el nom del departament específic, integrat dins del Ministeri de Cultura francès, que actua com a intermediari entre les parts per promoure projectes.
