Espai sindical

Integer suscipit accumsan sapien eu scelerisque. Suspendisse est turpis, tempor sed sagittis sed, ullamcorper sed velit. Cras at tortor nec est facilisis pharetra.

La professionalització de la defensa dels drets dels artistes va fer que les seves associacions sindicals detectessin el que seria el problema més important a què s’haurien d’enfrontar: el reconeixement com a organitzacions representatives dels artistes treballadors.

En l’assemblea general extraordinària de l’AADPC, que va tenir lloc el 28 d’octubre passat, es va aprovar el III Conveni col·lectiu d’actors i actrius de teatre de Catalunya. Les condicions salarials i normatives acordades en aquest Conveni s’apliquen des de l’1 de novembre d’aquest any i seran vigents fins al 31 de desembre de 2015 –amb l’opció que es puguin prorrogar per un període màxim de dos anys més.

Hi ha una pregunta que em fan molt sovint quan parlo en públic sobre internacionalització de les arts escèniques: què es pot internacionalitzar de l’escena catalana? La meva resposta és sempre la mateixa: “tot”, i afegeixo, “sempre que es trobin els circuits, els clients o els col·laboradors interessats en la proposta”. Aquí està la clau de la internacionalització cultural: tant important és la proposta de l’artista o organització com saber trobar el receptor adient; descobrir-lo allà on sigui.

Una proposta meravellosa o una trampa que explota el voluntarisme innat de la professió teatral? Què s’ha de fer en aquestes i altres circumstàncies, en què el desig de fer teatre o la por de perdre una oportunitat, o, encara més dur, la possibilitat, per remota que sigui, de tenir un ingrés del teu ofici plantegen dubtes, sense que hi hagi una prescripció igual per a tots?