Espai sindical

Integer suscipit accumsan sapien eu scelerisque. Suspendisse est turpis, tempor sed sagittis sed, ullamcorper sed velit. Cras at tortor nec est facilisis pharetra.

En l’assemblea general extraordinària de l’AADPC, que va tenir lloc el 28 d’octubre passat, es va aprovar el III Conveni col·lectiu d’actors i actrius de teatre de Catalunya. Les condicions salarials i normatives acordades en aquest Conveni s’apliquen des de l’1 de novembre d’aquest any i seran vigents fins al 31 de desembre de 2015 –amb l’opció que es puguin prorrogar per un període màxim de dos anys més.

Hi ha una pregunta que em fan molt sovint quan parlo en públic sobre internacionalització de les arts escèniques: què es pot internacionalitzar de l’escena catalana? La meva resposta és sempre la mateixa: “tot”, i afegeixo, “sempre que es trobin els circuits, els clients o els col·laboradors interessats en la proposta”. Aquí està la clau de la internacionalització cultural: tant important és la proposta de l’artista o organització com saber trobar el receptor adient; descobrir-lo allà on sigui.

Una proposta meravellosa o una trampa que explota el voluntarisme innat de la professió teatral? Què s’ha de fer en aquestes i altres circumstàncies, en què el desig de fer teatre o la por de perdre una oportunitat, o, encara més dur, la possibilitat, per remota que sigui, de tenir un ingrés del teu ofici plantegen dubtes, sense que hi hagi una prescripció igual per a tots?

Fa unes quantes setmanes vaig visitar Atenes per participar en la reunió plenària de l’IETM (International Network for Contemporary Performing Arts). Feia un parell d’anys que no hi treia el nas i aquesta vegada m’interessava molt. Saber què està passant en el món de les arts escèniques a Grècia i parlar amb la gent que dia a dia està lluitant per tirar endavant, m’omple de curiositat i respecte. La visita no ha estat cap decepció.