El novembre passat, l’AADPC va organitzar el curs intensiu Creació KM.0, sobre com dur a terme un projecte artístic. Al llarg de les quatre sessions previstes, una de les qüestions que va generar més preguntes va ser la necessitat del creador de protegir el seu projecte artístic des del moment més embrionari fins a la realització. Els actors que, a més d’aprendre un text i/o un guió per interpretar-lo, volen impulsar i liderar el seu propi projecte escènic, cal que a més de tenir presents les obligacions laborals, fiscals i de seguretat social de tot l’equip tècnic i artístic, i de totes aquelles relatives a la cessió de drets de propietat intel·lectual i de drets d’imatge, tinguin presents les situacions de competència deslleial i d’incompliment de contracte que puguin esdevenir per part dels professionals que treballen i formen part del seu projecte.
El supòsit plantejat va ser el següent: una companyia teatral efectua un encàrrec d’obra a un dramaturg perquè aquest pensi i presenti la dramatúrgia d’una obra teatral sobre la temàtica dels refugiats. El dramaturg disposa d’unes indicacions clares transmeses per la companyia pel que fa a l’argument, els personatges, la trama i la finalitat de la representació de l’obra. Aquesta feina és retribuïda d’acord amb el contracte que ambdues parts signen. Partint d’aquests fets i de l’ús que el dramaturg faci d’aquesta dramatúrgia, es podria considerar la manera de procedir posterior com una eventual infracció del dret de competència deslleial.
Suposem que el dramaturg proposa a una altra companyia teatral, de similar trajectòria que l’anterior, una dramatúrgia idèntica, després que la companyia que va encarregar l’obra l’hagi explotat amb èxit, durant més d’una temporada. Aquest oferiment a un tercer, estant encara el dramaturg vinculat per contracte amb la companyia teatral originària del projecte, amb fins de competència en un àmbit idèntic de sector, suposaria atemptar directament contra aquesta primera. D’acord amb la Llei de competència deslleial, la conducta d’aquest dramaturg es podria considerar, a més, com un aprofitament indegut de l’esforç efectuat per la companyia teatral originària que li va encarregar la creació de l’obra i la dramatúrgia.
Caldria apuntar que la conducta del dramaturg també generaria un incompliment contractual; ja que en període de vigència dels acords subscrits, aquest professional estaria oferint una dramatúrgia idèntica a una altra possible formació teatral competidora. No es descarta, tampoc, que aquest comportament originés responsabilitat extracontractual per haver causat un dany a conseqüència d’un acte negligent. La companyia teatral disposaria d’un any per reclamar una indemnització per compensar els danys i els perjudicis ocasionats com a conseqüència del comportament negligent del subjecte infractor.
En conclusió, seríem davant d’un cas que generaria una pràctica enganyosa per confusió, un incompliment contractual i una possible reclamació per responsabilitat extracontractual. Per tant, i per evitar aquests fets o fets similars, es va ressaltar la importància que, a més de disposar de contractes degudament negociats i ben acordats per la persona responsable del projecte, la companyia disposi de personal professional que, assumint funcions de gestió, vetlli per impedir que un tercer extern contractat per a un projecte en concret pugui perjudicar la companyia teatral que l’hi va encarregar i per la qual va ser retribuït per dur a terme la creació de l’obra.
