Seguint amb el repàs als espectacles nadalencs, recollim els muntatges que tornen cada desembre com un ritual compartit.
Dinars
Les trobades nadalenques són un fèrtil terreny de dramatúrgies familiars, com va demostrar La Ruta 40 amb El llarg dinar de Nadal que des del 2014 fins al 2019 es va convertir en un clàssic recent del Maldà, i encara va tornar el 2021 a la Biblioteca de Catalunya. Precisament és en aquest espai on enguany trobem un nou dinar que repeteix. Parlem de Natale in casa Cupiello, obra d’Eduardo De Filippo escrita el 1931 que La Perla 29 reposarà per quarta vegada en la història de la companyia.
“Els temes que toca, l’amor, la família, l’amistat… aquestes coses no caduquen”, explica el director Oriol Broggi. La van estrenar a finals de gener de 2010 i, davant de l’èxit, l’obra va tornar l’any següent, aquell cop per les dates nadalenques. El 2013 van repetir amb un nou repartiment i ara, dotze anys després, torna a fer-se. La fórmula ve de lluny amb aquesta obra: “De Filippo va estar vint anys fent-la. Anava fent altres obres i sempre tornava a aquesta”, explica el director de La Perla 29.
En aquest sentit, Broggi reivindica la idea del teatre de repertori. “Als anys trenta i quaranta, en el nostre país, les companyies no feien una obra nova cada vegada, sinó que en tenien unes quantes i les anaven fent”. El director destaca que en teatres europeus de ciutats com Londres o Berlín aquest és un fenomen molt habitual. “Per exemple, al teatre nacional suec, cada dia de la setmana fan una obra diferent i les mantenen durant tot l’any”, explica.
Fenomen nadalenc
El cas més paradigmàtic de repetició nadalenca és El petit príncep, musical familiar que ja suma dotze temporades. Cada any torna a Paral·lel 62 i gira per diversos municipis. Quan Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 el van impulsar no imaginaven l’èxit: tot i els canvis de repartiment i millores tècniques, l’essència s’ha mantingut.
“Hi ha gent que ha vingut sis o set vegades; nens que canten totes les cançons. És un fenomen exponencial, gairebé un mite”, diu Oriol Broggi, de La Perla 29, que recorda que el llibre de Saint-Exupéry continua sent un dels més venuts. Sobre aquesta repetició, Broggi diferencia dinàmiques: els teatres públics i grans privilegien novetats, mentre que els privats busquen amortitzar l’èxit. “Nosaltres som al mig: combinem risc i allò que sabem que funciona, i això ens permet fer altres projectes”, conclou.
Epicentre urbà
Entre el 20 i el 30 de desembre, la barcelonina plaça Catalunya es convertirà un any més en un gran escenari multidisciplinari, el Festival de Nadal. S’hi veuran una vintena d’espectacles de talent català, estatal i internacional, amb noms destacats com Mambo Project, Andrea Díaz Reboredo, Chey Jurado, La Córcoles i Manolo Alcántara, cia. Maduixa o la companyia francesa La Bande à Tyrex, que també actuarà a tres districtes de la ciutat.
La programació de la plaça s’estructura en quatre blocs: propostes familiars de matí, tardes de circ i dansa, vespres musicals i una peça nocturna de gran format comissariada per Jordi Duran. “Busco un espectacle que pugui arribar a tothom, que tingui molts nivells de lectura i on sobretot hi hagi molta qualitat”, explica.
El projecte seleccionat ha estat Nadal, un viatge inesperat, una creació ad hoc de l’agrupació Cor de Teatre amb la direcció de Joan Maria Segura. En 40 minuts, la peça narra l’aventura d’una dona que, arran d’una caiguda, emprèn un viatge fantàstic a través de les tradicions de Nadal: “És un repàs per moltes de les imatges, els símbols, els moments que compartim”. Amb repertori variat de temes locals i internacionals, la protagonista va trobant personatges típics com el Galet o el Caganer. Una mirada cap a la tradició “des de la música i des d’un to festiu i fins i tot a moments humorístic”. La peça implica un desplegament tècnic important, amb trenta cantants sobre l’escenari i dos percussionistes. Amb tot, el que predomina és la veu i el cos: “Cor de Teatre és cappella, la marca de la casa”, explica Duran.
